Quan en una discussió s'ha guanyat la batalla de les idees, el contrari acostuma a deixar de banda la racionalitat per endinsar-se i apel·lar als sentiments i les emocions. L'independentisme porta anys guanyant raons de pes per existir, a més de les que ja tenia, i de l'antic discurs d'exaltació nacional s'ha anat passant a un altre que, tot i que no s'oblida dels sentiments, se centra en arguments racionals com la millora democràtica, econòmica i cultural que suposaria ser un estat independent. L'unionisme, en canvi, fa el trajecte contrari: s'alia amb els sentiments -totalment respectables- i, quan aquests no són suficients, atia el discurs de la por -al canvi, al xoc, inclús a la violència.
En aquest sentit, són molt aclaridores les paraules de l'encara ministre de Treball Celestino Corbacho que, abans de retornar a Catalunya a intentar reflotar el vaixell del PSC capitanejat per Montilla, s'ha despenjat amb unes desafortunades declaracions. Corbacho ha afirmat que és evident que Catalunya es pot desconnectar econòmicament de l'Estat, però, ha explicat, que ningú es pensi que això no serà "traumàtic" i que serà "pacífic". L'enrevessada frase, doncs, ve a dir que el procés d'independència català seria "traumàtic" i no "pacífic". s evident que qualsevol procés que comporti un canvi tant gran com el naixement d'un estat no està exempt d'imprevistos i problemes, com també ho és que hi ha exemples de processos d'independència que, a pesar d'aquesta constatació, s'han dut a terme pacíficament. Però encara que no fos així, és intolerable que un dirigent que es considera demòcrata apunti a aquesta possibilitat com a argument per negar una opció tant legítima com és l'independentisme. Si Corbacho creu que la independència no seria un procés pacífic, qui creu que serien els responsables que això fos així? Per què si opina, per exemple, que l'Estat espanyol podria no acceptar una decisió democràtica presa pel poble, hauria de ser el primer en intentar que això no fos així, tenint en compte el seu càrrec.
Discursos com els de l'actual Ministre de Treball haurien de desaparèixer, especialment quan el que hi ha en joc és la decisió democràtica d'un país. s tant legítima l'opinió de qui creu que Catalunya ha de seguir a Espanya com qui creu que s'ha d'independitzar; però quan s'apel·la a traumes i processos no pacífics, la balança es decanta clarament cap a un costat.
