Una anàlisi sobre com justificar el dret a l'autodeterminació feta des d'una nació sense Estat sol generar sentiments oposats. Fins i tot pot resultar ofensiu buscar justificacions quan l'Estat al qual es pertany exerceix la seva sobirania per negar-la a aquells que la reclamen; es podria pensar que és l'Estat qui s'hauria de justificar. De tota manera, arguments per justificar les reivindicacions col·lectives de la comunitat política pròpia no en falten.
Els teòrics que s'han dedicat a l'estudi de casos de secessions i de moviments secessionistes al llarg del s.xx han distingit tres tipus d'arguments teòrics autodeterministes que poden ser aplicats, en major o menor mesura, al cas català: 1) nacionalista; 2) democràtic i 3) de causa justa.
1. Arguments de tipus nacionalista. han estat, al llarg del s.xx, els principals per defensar allò que en termes nacionalistes s'entén com el principi que cada nació ha de tenir un estat propi. De fet, gairebé no hi ha casos de secessió que no hagin anat acompanyats d'una reivindicació nacional. No obstant això, a mesura que va anar avançant el segle aquests arguments van anar perdent força per diverses raons (una qüestió que tractarem un altre dia), i els seus detractors (no solament els previsibles defensors de la integritat territorial dels estats existents) han posat sobre la taula problemes d'aplicació d'aquest principi. Mentrestant, els defensors de l'autodeterminació nacional s'esforçaven a demostrar que el seu nacionalisme era compatible amb els valors liberals que, de mica en mica, anaven adoptant les democràcies occidentals, si més no formalment.
2. Arguments de tipus democràtic. En aquesta categoria no s'exigeix que la col·lectivitat que demana l'autodeterminació se senti una nació. Simplement es considera que si una majoria territorialitzada expressa el seu desig d'autogovernar-se (o de secessió), té el dret de fer-ho. Els teòrics que defensen aquesta posició pensen que aquest dret deriva directament del dret a l'autonomia individual i a l'associació política. s a dir, si uns individus decideixen autogovernar-se sobiranament de manera col·lectiva tenen el dret de fer-ho. Per tant, aquesta argumentació va lligada a la justificació de la democràcia i es considera que el més democràtic és atorgar aquest dret a qui ho demani independentment de si és una nació o no.
3. Arguments de causa justa. Finalment, les teories "de causa justa" consideren que el dret a l'autodeterminació només pot ser reconegut en casos concrets i no pas de manera general. Aquests casos concrets han de complir uns requisits, que varien en funció de l'autor, però que solen estar relacionats amb les llibertats i el grau de democràcia de l'Estat on viu la col·lectivitat política, la vulneració dels drets humans dels seus membres per part de l'Estat o les injustícies que pugui patir la col·lectivitat dins d'aquest Estat. Per tant, es veu el dret a l'autodeterminació com un remei pràctic a una situació concreta d'injustícia manifesta, més que no pas com un dret universal accessible per a tothom.
Sembla evident que en el cas català la revindicació de la plena sobirania pot ser argumentada des dels tres punts de vista, si més no en certa mesura. La revindicació nacionalista (tipus 1) ha estat, i ho és encara, el pilar que sosté aquesta demanda, no solament pel que fa a l'autodeterminació sinó també a l'autogovern en les cotes que s'ha assolit. Pel que fa a la "justícia" de la demanda (tipus 3), és clar que no es poden exigir els mateixos requisits per a casos que són en democràcies liberals o per a aquells altres que no s'hi troben. El cas català (com l'escocès o el quebequès) s'ha de valorar en la mesura de les polítiques d'acomodació que hagin adoptat els Estats respectius. I tal com han apuntat diversos autors, la vulneració de l'autogovern o l'espoli fiscal podrien ser causa d'injustícia palesa. Finalment, la justificació democràtica (tipus 2) es mostra fins i tot més efectiva que la nacional per argumentar certs aspectes de l'autodeterminació. Així doncs, per exemple, aquesta argumentació permet aplicar el dret de decidir en base a un demos que no necessàriament se sentiria plenament identificat nacionalment amb una demanda de tipus 1.
En resum, comptant que tenim l'avantatge de poder justificar les nostres demandes de tres maneres diferents (i amb arguments de pes per a cadascuna), l'èxit del dret de decidir dependrà de com emprem, i sobretot en quins contextos, aquesta triple justificació.
