Quan es compleix un any de la seva segona victòria electoral, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero es troba en el seu pitjor moment polític. La crisi econòmica, amagada des de fa un any per ell i els seus ministres, comença a fer estralls a les enquestes. El resultat de les eleccions gallegues és un cop molt dur i un avís important que el xec en blanc amb què Zapatero va governar la primera legislatura ja no serveix. A Euskadi, les coses no li han anat tan malament però, paradoxalment, el resultat final de les eleccions és molt complicat de gestionar.
Si el PSE no renuncia a presentar Patxi López com a lehendakari, les conseqüències polítiques de les eleccions basques poden ser molt més dures que no pas les gallegues. La primera conseqüència que se'n derivarà de tot plegat és que Zapatero és incapaç d'evitar l'abraçada de l'ós que el PP farà als socialistes bascos. Malgrat que López i els seus defensin que el suport del PP serà gratuït a cap analista se li escapa que en política aquesta mena de favors solen pagar-se cars. La segona lectura d'aquest pacte amb el PP és la defunció de facto del projecte d'Espanya plural de Zapatero, les bones paraules del qual ja no convencen ni als seus propis defensors.
Però la gran coseqüència de la dolça derrota basca del PSE serà l'aïllament parlamentari de Zapatero al Congrés. Amb el PNB desplaçat, al president espanyol ja només li queda l'aliança catalana i, com ja explicàven a les cròniques de divendres, els partits catalans ja no es poden permetre cap pacte més a Espanya. Fins i tot, Josep Antoni Duran i Lleida, el polític català que més ha defensat la necessitat d'acords estables amb el govern espanyol, va deixar clar que CiU no col·laborarà amb Zapatero. "Els catalans que van votar Zapatero fa un any haurien de ser conscients que no només no ha significat la victòria de Catalunya, sinó que ha comportat des de l'engany nous arguments per a la frustració", va assenyalar Duran, que ha deixat clar que un pacte amb el PSOE és poc menys que inviable.
Sembla, doncs, que CiU ha après la lliçó o, si més no, la proximitat d'unes eleccions a Catalunya fan que es descarti absolutament la possibilitat de rescatar Zapatero. I tres quarts del mateix passa amb Esquerra. Si la setmana passada el secretari general dels republicans, Joan Ridao, deixava una mínima porta oberta a negociar suports puntuals al PSOE, fonts pròximes a la presidència del partit ho descarten absolutament. El mateix Puigcercós afirmava aquest cap de setmana que "mai més hi haurà un pacte estable amb Zapatero", però és que ERC és conscient que amb les actuals circumstàncies -finançament i Estatut pel mig- ni tan sols els acords puntuals són possible.
El dubte de tot plegat, i aquí ni els mateixos analistes d'Esquerra saben què passarà, és com afectarà la soledat de Zapatero al tripartit català. Per si de cas, però, els republicans ja fa temps que treballen amb una hipòtesi de ruptura de govern o d'eleccions avançades. El temps dirà.
