Els resultats de les eleccions europees no es pot dir que hagin comportat un esclat del sobiranisme. La davallada d'ERC confirma una tendència a la baixa i l'increment de vot absolut per part de CiU, sobretot a l'àrea metropolitana, podria significar un progrés de la formació nacionalista de cara al 2010.
Més enllà dels aspectes conjunturals, convé preguntar-se quins aspectes dificulten l'avenç del sobiranisme a les eleccions europees de manera específica. Els efectes de contaminació entre arenes electorals han estat definits per T. Gschwned com el fet que no es pugui sostenir la independència entre dues arenes electorals a l'hora d'explicar el comportament dels votants. s a dir, en determinades eleccions els votants no prenen decisions en funció d'aquella contesa electoral sinó d'una altra. Això és el que ha passat a les darreres eleccions europees, tant a l'Estat espanyol com en d'altres estats membres; el debat polític ha girat de manera gairebé exclusiva al voltant d'aspectes interns, marcats per la pugna dels dos grans partits d'àmbit estatal.
Aquest efecte de contaminació també s'ha produït al nostre país, on, per exemple, el debat televisiu entre els candidats del Principat va dedicar la majoria de minuts a qüestions poc o gens relacionades amb la Unió. No obstant això, la preocupació de la majoria d'analistes pels efectes de contaminació sol generar una anàlisi merament estatocèntrica. Una anàlisi que no té en compte certes especificitats subestatals, com ara els interessos de les minories nacionals com la nostra. s en aquest punt on convé preguntar-se a qui beneficien més els efectes de contaminació en el cas català, als partits que depenen de Madrid o als que no en depenen? Tot fa pensar que la contaminació generada per l'arena política estatal dificulta que els votants prenguin decisions de manera independent en aquest tipus d'eleccions, i que aquest fet beneficia a aquells partits que depenen de Madrid.
Malgrat aquesta evidència, és complicat fer propostes per intentar minimitzar els efectes d'aquesta contaminació i intentar aprofitar els efectes positius que pot tenir la Unió. Carles Boix, a L'obertura catalana, en proposà unes quantes que poden ser útils tot i les dificultats que comportaria acceptar-les. En primer lloc, crear una circumscripció única per a Catalunya permetria escollir eurodiputats sense la necessitat de buscar coalicions amb altres partits d'àmbit no estatal; i que els eurodiputats catalans haguessin de retre comptes exclusivament a Catalunya. En segon lloc, establir mecanismes de control parlamentari directe per part de representants catalans a Brussel·les tal com fa Alemenya a nivell de länder, o Bèlgica.
I finalment, vetllar perquè es produeixi una "cantonalització" de la Unió que permeti introduir clàusules constitucionals a nivell europeu a favor del dret de decidir. Aquestes mesures permetrien, si més no, treure profit del potencial que pot tenir la Unió per a les nacions sense estat que en formen part: d'una banda, la internacionalització creixent que comporta en forma de mercat únic; i, de l'altra, el control extern dels governs estatals i els abusos que cometen.
