El passat consell d’administració de la CCRTV va aprovar una fórmula que, teòricament, trenca el sistema de blocs electorals com a mínim en part. Malauradament, l’acord (que va registrar quatre vots en contra) és poca cosa més que un brindis al sol, ja que qualsevol partit el pot convertir en paper mullat si l’impugna davant la Junta Electoral. Ja va passar als anteriors comicis i res no fa pensar que CiU, que va emetre un vot contrari en el consell, ara no acudeixi a l’organisme regulador per tal d’imposar la dictadura dels blocs Evidentment, es tracta d’una opció legítima i disponible, però contravé el sentit expressat pels partits en el marc del Parlament, on tots coincideixen en la necessitat d’emprendre un procés que desgovernamentalitzi la radiotelevisió pública catalana. La futura i de moment embarrancada Llei de la Corporació busca precisament això, i la manca de consens entre govern i oposició se centra en aspectes relativament insubstancials, no pas en el fons de deixar que els mitjans públics estiguin governats des de criteris professionals i no polítics.

 La vaga de firmes que presumiblement protagonitzaran els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio és la demostració palpable del mal ambient que creen uns blocs electorals absurds. Uns blocs que s’afegeixen a altres pràctiques no precisament democràtiques com ara servir el senyal ja realitzat en els mítings o prohibir les preguntes a les rodes de premsa.