En aquests temps de crisi als mitjans de comunicació, que un subscriptor es doni de baixa no és notícia. A menys que es tracti de l'expresident Pujol i el rotatiu en qüestió sigui l'Avui. El malestar de la federació convergent amb el diari ja fa temps que dura: qui havia estat tradicional aliat ha virat els darrers temps cap a una major simpatia envers Esquerra.


L'Avui manté molts col·laboradors de l'òptica convergent, però de tant en tant reben calbots: l'últim va ser un article signat amb el pseudònim de Mercè Garcia, intitulat Tardor calenta a CiU' que va desfermar les ires de David Madí. En la peça periodística s'explicaven les debilitats de Mas: incapacitat per generar pactes, excessiva dependència del pinyol... res que no s'hagi escrit abans, però la novetat és que ho fes l'Avui i d'una manera entre directa i sagnant. Per acabar-ho d'adobar, aquell mateix dia es publicava una entrevista a l'expresident Pujol, fruit d'un pacte gairebé personal amb el periodista Lluís Bou.

Els detalls d'aquest desencontre, a més, han aparegut amb rapidesa inusitada a mitjans com El Periódico i e-notícies, cosa que ha contribuït a magnificar la ruptura. I, com a cirereta, aquesta setmana Salvador Sostres carregava contra Pujol en un article al seu bloc d'una manera sorprenent: no tant per la crítica en sí (Sostres mai s'ha declarat pujolista i li ha retret que l'expresident no es pronunciés independentista) sinó per la virulència de les invectives.

En tot cas, la decepció de Pujol amb els mitjans de comunicació arrenca de lluny. Convé recordar que, de fet, fins i tot va ser un dels accionistes inicials d'El País, el diari que l'acabaria crucificant per l'afer de Banca Catalana, i contra el qual va guardar una recança d'aleshores ençà.