La crisi que afecta els mitjans s'està acarnissant de manera especial amb els gratuïts. Fa unes setmanes, aquesta crònica s'ocupava dels problemes severs pels quals travessava ADN, l'aventura gratuïta de Planeta. La situació s'ha agreujat més, amb l'acomiadament de la seva subdirectora -i responsable de facto de la redacció- Cristina Fallarás, en un moviment socialment reprovable, ja que la periodista es trobava en el seu vuitè mes d'embaràs. Però la resta de publicacions gratuïtes generalistes també han tingut, els darrers dies, la seva dosi de crisi. El diari Qué ha anunciat que prescindirà del 40% de la plantilla, la qual cosa afectarà més d'un centenar de treballadors. I, aquests dies, el diari Metro negocia amb la plantilla -a través de CCOO- un ERO que afectaria 40 dels seus empleats.
Aquestes mesures estan sent acompanyades de tancaments d'edicions i redaccions, amb la qual cosa es posa fi, de manera traumàtica, a l'expansió irresponsable pel territori espanyol que les quatre grans capçaleres havien emprès per tal de lluitar pel lideratge en aquest àmbit. El Qué, per exemple, ha tancat Múrcia, Mallorca, La Corunya i Bilbao. En el cas de les delegacions barcelonines, no es contempla que desapareguin, però sí que aprimin clarament les seves redaccions, amb la qual cosa es preveu que les notícies d'agència siguin ara ja les predominants a les seves pàgines.
Els analistes han indicat moltes vegades que quatre diaris generalistes no són sostenibles. En aquest context, no costa gaire d'imaginar que una o més d'aquestes capçaleres abaixin la persiana durant els propers mesos. Des del punt de vista català, fóra bo que sobrevisqui algun dels que té un percentatge de català més elevat, per molt que totes quatre capçaleres es distingeixen per incloure un ràtio molt baix de notícies en la llengua del país, i sovint relatives a afers culturals o locals.
