El Mundo ha estrenat en pocs dies un redisseny integral. No només ha canviat substancialment l'aspecte del diari en paper, sinó que també ha modificat les seves revistes i suplements, així com l'edició electrònica. Aquests canvis són la culminació d'un procés iniciat per Pedro J. Ramírez fa cosa de dos mesos adreçat a augmentar el seu poder dins d'Unidad Editorial SL. Per fer-ho, ha iniciat una tasca laboriosa d'elaboració de discurs al llarg de les darreres setmanes, amb conferències significatives, com la del Foro de la Comunicación, en la qual va assegurar que "la marca és el missatge", tot parafrasejant la cèlebre cita de Marshall McLuhan "el mitjà és el missatge".


Rere aquest eslògan hi ha tota una elaboració segona la qual els grups editorials s'han d'agrupar sota una mateixa i única marca. I, si bé és cert que el en el panorama internacional hi ha nombrosos exemples d'aquesta tendència, en el cas de Pedro J. Ramírez pocs dubten que el que pretén és situar la resta de mitjans sota la seva influència directa.


La maniobra és reflex també del moment de crisi que viu el diari. El Mundo (com moltes altres capçaleres diàries) pateix un descens de venda d'exemplars i una acusada disminució de la publicitat. Això ha tingut entre d'altres conseqüències una baixada notable dels seus ingressos com a director, ja que una part significativa del seu salari correspon a un variable. Aquest context negatiu podria significar un menor pes específic del rotatiu en el conjunt de conglomerat editorial. Per això vol posar la resta de mitjans a treballar per la marca de la qual ell se sent amo i senyor. Pedro J. Ramírez pot perdre diners, o deixar-los de guanyar, però sap que el seu veritable capital és el de la influència.