Consumats els canvis al govern espanyol ha arribat l'hora que des de Catalunya es marquin les línies vermelles del finançament i el desplegament estatutari. s el que van intentar fer la setmana passada els tres partits de govern a Catalunya.
PSC, Esquerra i Iniciativa es van reunir per acordar l'actualització de l'anomenat pacte per a un govern d'entesa.
Més enllà de la textualitat del document, és important escoltar-ne la música que genera. Més enllà d'una adaptació del govern en un context de crisi política i econòmica com l'actual, l'acord no és essencialment diferent al que ha estat vigent fins ara. Sí que cal destacar, però, la voluntat del PSC de deixar que Iniciativa i, sobretot, Esquerra, adquireixin un protagonisme que amb el pas del temps han anat perdent.
Com hem comentat, però, el problema no són les línies vermelles que pugui marcar el text, sinó la voluntat de compliment que cadascuna de les parts tingui. I és en aquest sentit que el pacte tripartit continua generant dubtes. No és cap secret que els moviments interns d'Esquerra -no només els dels crítics sinó també de bona part de la direcció- consideren esgotat el pacte amb el PSC. De fet, es treballa amb la hipòtesi d'una sortida de l'executi si l'actitud del PSC no és l'adequada per fer front a les decisions del PSOE en matèria de finançament i Estatut.
Tot i que el record de la sortida de govern del 2006 no sigui el millor per afrontar una situació semblant, des d'Esquerra són conscients que és el PSC qui té la paella pel mànec en les negociacions i, per tant, qui té més risc de cremar-se. Els republicans consideren que ja han pagat tot el desgast electoral que ha suposat el segon pacte amb el PSC i que l'electorat interpretarà que un mal acord -o l'absència d'aquest- amb el govern espanyol només és imputable als propis socialistes.
Tant en un cas com en l'altre, la sortida del govern d'ERC no es podria interpretar com una deslleialtat sinó d'un acte de fermesa nacional que fins i tot podria tenir bones conseqüències electorals. s en aquest sentit que té una gran importància l'intent de Casa Gran -Àgora en el seu cas- que intenta dur a terme Joan Puigcercós. Ara que CiU ha optat per fer una opa a l'electorat més nacionalista, potser la millor manera que té ERC per caminar endavant és esgarrapar votants socialistes decebuts amb l'actitud sucursalista que fins ara ha tingut el PSC.
