El filòsof italià Giorgio Agamben, de moda aquests dies, sosté que les democràcies occidentals viuen en un estat d'excepció permanent. L'anomalia que representa la suspensió dels drets fonamentals per part d'un govern democràtic hauria passat a ser la norma, tot fent bona la profecia de Walter Benjamin. Un cop d'ull als esdeveniments dels darrers dies fa que hom tingui la sensació que, efectivament, Agamben no va gaire desencaminat. La setmana passada parlàvem de la jugada mestra del president espanyol en la gestió del conflicte dels controladors, del qual en va sortir victoriós i amb els seus suposats successors Blanco, Chacón o Rubalcaba com a garants de l'ordre i la seguretat nacionals. Ara resulta, però, que continuem en estat d'alarma, cosí germà de l'estat d'excepció, després de la pròrroga aprovada al Congrés. La jugada mestra es converteix en un estratègia a llarg termini.
La fotografia de la cimera de mandataris de la UE que començà ahir a Brussel·les és prou il·lustradora de la tesi d'Agamben. Hi coincideixen Berlusconi, Papandreu o el mateix Zapatero. Mentre el primer ha superat aquesta setmana diverses mocions de censura, una de les quals gràcies a tres diputats trànsfugues "comprats legalment pel primer ministre italià" i ha hagut de suprimir per la força una revolta que ha fet cremar durant hores tot el centre de Roma, el segon ja fa mesos que lluita per mantenir l'ordre en un estat en fallida tècnica, que no dubta a reprimir sistemàticament les revoltes gairebé setmanals. D'altra banda, els líders europeus aprovaven aquest mateix matí una modificació del Tractat de Lisboa per incloure-hi les mesures econòmiques anticrisi. El nou article preveu que qualsevol economia pugui ser intervinguda si és "indispensable" per tal de preservar la salut de l'euro. A més a més, sembla ser que la UE disposaria a partir del 2011 d'un Govern econòmic unificat que podria variar substancialment les funcions de la Comissió europea i l'Europarlament en aquesta matèria. Així, mentre alguns han de recórrer a l'excepció, que ja sembla ser la norma a més d'un Estat, a Brussel·les acorden transferir més poder a les institucions comunitàries.
I és que l'excepció té premi, i sinó que li ho preguntin a Zapatero. La cancellera alemanya Angela Merkel el felicitava personalment aquest matí per les noves mesures econòmiques preses al Consell de Ministres de divendres i, enmig de l'eufòria, anunciava que el febrer del 2011 se celebrarà una cimera hispanoalemanya per refer les relacions entre els dos països. Mentrestant el mateix Zapatero declarava des de Brussel·les que, tot i les reclamacions del Pacte de Toledo, la ineludible reforma de les pensions s'ha de fer el 28 de gener.
La indiscreció de José Bono, president del Congrés dels Diputats, ja apunta als qui podrien ser els beneficiats de les maniobres d'un Zapatero que estiraria la política d'excepció cremant els darrers cartutxos del seu capital polític deficitari. Bono elogia Rubalcaba, a qui tothom assenyala com el successor més probable del president i se'l defineix com una "llebre elèctrica"; però Zapatero esquiva la polèmica i diu que Bono és "tan fuerte como el bono alemán" . Tot queda a casa.
