Espanya continua fent mèrits per convertir-se en la riota internacional i el procés d'absolució d'Alberto Contador n'és el darrer. Tot són rècords en comparació amb els estats del nostre entorn: el 20,2% de la població activa a l'atur, que encapçala el rànquing de la UE; el doble de contractes temporals que la mitjana europea; el país de la unió monetària amb més bitllets de cinc-cents euros en circulació; l'únic estat d'Europa Occidental que no reconeix Kosovo; l'únic capaç d'escapçar una llei referendada pel poble; l'únic que anomena solidaritat a la transferència de més del 10% de la riquesa territorial; l'únic que il·legalitza partits polítics; i, per si no n'hi havia prou, l'únic que permet pressions polítiques als tribunals esportius via Twitter. Les paraules del president de la Unió Ciclista Internacional (UCI), Pat MacQuaid, resumeixen la imatge de l'enèsim estirabot de les autoritats esportives estatals: "No em sorprèn venint d'Espanya", deia MacQuaid ahir. A les crítiques del president de la UCI, s'hi ha sumat la incredulitat de les autoritats i els principals diaris europeus que comencen a considerar Espanya el paradís del dopatge, l'anomenada barra lliure en argot ciclista. Pels espanyols, però, tot s'explica per l'ancestral rivalitat d'italians i francesos envers els atletes nacionals, un simple atac, doncs, a l'orgull mesetari, fruit de l'enveja per les victòries de La Roja i Rafa Nadal.
El cert és, però, que el procés d'absolució de Contador resulta gairebé esperpèntic. Quan la mateixa Reial Federació Espanyola de Ciclisme (RFEC) ja havia proposat una sanció d'un any al tricampió del Tour pel positiu per clenbuterol al darrer Tour de França, fou el mateix president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui per mitjà del Twitter de la Moncloa s'encarregà personalment i públicament de pressionar el Comitè de Competició de la RFEC perquè absolgués el ciclista de Pinto. Zapatero afirmà en una "piulada" que "no hi ha bases jurídiques per sancionar Contador", contradient el mateix Codi Mundial Antidopatge. La RFEC, que inicialment havia sancionat a Contador, decidí finalment absoldre'l poc després de la "piulada presidencial" i reconeixia que el twit de Zapatero no havia estat aliè a la decisió final. Pocs dies abans havia estat el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, qui també havia donat suport públic a Contador.
El procés d'absolució, via Twitter, de Contador ha de fer reflexionar, ja que lluny de ser un fet aïllat comença a ser la norma a l'esport espanyol. Els antecedents de l'Operación Puerto (2006), Grial (2007) i Galgo (2010), han demostrat repetidament l'existència d'una xarxa de dopatge amb seu espanyola que no només afectaria ciclistes, sinó també atletes i diverses disciplines esportives. Dels implicats, n'hi ha hagut que ho han estat en les diverses operacions, com el ginecòleg Eufemiano Fuentes. La passivitat de l'actual Secretari de l'Esport Jaime Lissavetky, més preocupat per la seva candidatura a l'alcaldia de Madrid pel PSOE-PSM, ha dut a situacions absurdes com la del cas Valverde, quan el murcià va competir gairebé una temporada sense trepitjar sòl italià per les investigacions del CONI, i que finalment es traduïren en una sanció de dos anys. El president de l'agència antidopatge americana, Travis Tygart, ahir qualificava el cas Contador com el clàssic cas de la "guineu que protegeix el seu galliner".
Les properes setmanes l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) i el Tribunal Arbitral de l'Esport (TAS) poden recórrer contra la decisió de la RFEC. Ningú no sap del cert si Contador és culpable o no, però vista la reacció de la comunitat internacional, les autoritats espanyoles hauran de canviar d'estratègia i decidir: Europa o barra lliure i pandereta.
