Avui Jaume Roures ha anunciat que El Público podria tenir una edició també en català a Catalunya. La declaració, realitzada a través dels micros de Catalunya Ràdio, és ambigua: “espero que en pocs mesos fem una doble edició a Catalunya.... tipus El Periódico, que a mi em sembla un model perfecte”. Aquest “espero”, converteix l’anunci en un brindis al sol, exempt de compromís. Probablement el que “espera” és que no sigui Mediapro qui hagi de posar els diners d’aquesta operació. De moment, la dimensió de la delegació catalana del rotatiu, que es posa a la venda el 26 de setembre, és minsa, insuficient per jugar cap paper destacable al país.

En tot cas, aquesta actitud és símptoma d’una certa concepció segons la qual els editors grans fan el negoci en castellà i la Generalitat és qui ha de pagar gairebé íntegre el cost de fer-ne versions catalanes. La revista National Geographic és la penúltima en reclamar quantitats astronòmiques de diner públic per a una edició en català que, segons ens informen, ha estat demorada en no lligar un acord en els termes plantejats per l’editora. Benvingudes siguin les edicions catalanes de revistes de prestigi i diaris potents, però la seva aposta editorial ha de ser genuïna: l’ajut públic ha de ser un al•licient que faciliti la màxima entrada de títols, però no un impost revolucionari. Al cap i a la fi, bé que augmentaran les seves tirades i, per tant, explotaran comercialment el model de doble edició.