Fa pocs dies, el col·lectiu Joan Crexell es referia aquí mateix a la "bombolla immobiliària del catalanisme", que consisteix en l'eclosió de cases i casetes sobiranistes; i en feia una llista exhaustiva:
"[...] a l'entorn d'ERC trobem Sobirania i Progrés, Dret de Decidir, Reagrupament.cat i Esquerra Independentista i al de CiU, la Casa Gran del Catalanisme, Plataforma per la Sobirania, Convergència 2.0, Catalunya Estat Lliure, Refundar Convergència, Llivergents, Plataforma dels 10.000 a Brussel·les, Centre d'Estudis Sobiranistes, Fundació Catalunya Oberta, Associació el Matí". I el mateix dia es presentava Sobirania i Justícia, formada, entre d'altres, per exconsellers dels governs del president Pujol.
La pregunta que tothom fa davant d'aquesta "bombolla" és: fins a quin punt representa una eclosió real del sobiranisme? Per respondre-la és important tenir presents les dades; i les enquestes del CEO són, en aquest sentit, una bona eina. Si establim dos punts temporals clars: un, després de l'aprovació de l'Estatut del 30 de setembre del 2005 (novembre del 2005) i, l'altre, el moment actual (maig del 2009), observem que, efectivament, s'han produït canvis significatius (vegeu els gràfics adjunts). La diferència entre els qui consideraven suficient l'autonomia de Catalunya i els qui la trobaven insuficient, ha augmentat més d'un 20% a favor de la segona opció, i ara se situa en un 68,1%.
D'altra banda, mentre les opcions federalistes i d'status quo s'han mantingut estables, o han disminuït lleument, l'opció secessionista gairebé arriba al 21% dels enquestats, amb un augment del 8% en només 3 anys i mig.
Les dades, tal com dèiem, conviden a la reflexió. En primer lloc, ens ofereixen una evidència: aquesta és la crescuda real i no pas la bombolla. En segon lloc, l'augment de més de 20 punts de la insatisfacció amb el nivell d'autonomia es tradueix en un augment de 8 punts de l'opció secessionista; el federalisme no creix i el regionalisme tampoc. En tercer lloc, observant dades més detallades, sembla que el pas cap a l'opció secessionista ve principalment de l'electorat d'ERC, i també de CiU, encara que no tant. Però tornem a la pregunta: la bombolla immobiliària del catalanisme representa aquestes dades? D'una banda diríem que sí; és lògic que amb aquest nivell d'insatisfacció respecte de l'autogovern, àmpliament majoritari, es generin demandes més enllà dels partits. De l'altra, la bombolla no s'ajusta a la realitat. Resulta curiós que, tot i l'eclosió sobiranista "incloses les grans mobilitzacions pel dret de decidir", tot plegat s'hagi traduït en un increment de només 8 punts de l'opció secessionista, i s'hagin mantingut les altres opcions als mateixos nivells.
Així doncs, vista l'eclosió real del sobiranisme, és evident que la bombolla n'és una expressió, però també respon a lògiques lligades als partits, a les quotes de poder i a la lluita per capitalitzar una insatisfacció creixent, que deixa sense respostes l'electorat sobiranista.
