No fa tants anys que l'imperi de Prisa era hegemònic i regent. Però en només cinc anys ha desembocat en una crisi que amenaça amb transformar-lo de manera prou radical com perquè, depèn de com vagin les coses, el resultat s'assembli poc a l'ufanós grup que semblava regir la vida política i cultural espanyola fa tan sols una dècada enrera. Primer van venir la venda de les seus emblemàtiques. Després, s'està pendent ara de desprendre's de Sogecable, però ja es compta amb què els diners obtinguts només taparan una part dels 4.800 milions d'euros que té de deute. A tot això, les accions han caigut prop d'un 80% en un any i registraven la setmana passada un mínim històric de 2,64 euros per títol.

 

Aquest estat de la qüestió obliga a Prisa a admetre socis. I el problema és que la recerca de socis financers o capitalistes (els que aporten el diner però no tenen especial interès en l'activitat objecte del grup) ha resultat infructuosa. Per tant, cal obrir la porta a altres socis del sector, la qual cosa vol dir, ras i curt, entregar una quota de sobirania en la gestió de la línia editorial dels mitjans dels quals n'és propietària. El candidat amb més números és el mexicà Carlos Slim, un dels homes més rics del món i que té diverses connexions amb l'entorn socialista espanyol, concretament per la banda de Felipe González. De fet, algunes fonts consideren que l'entrada de Slim estaria facilitada per l'expresident espanyol i pel conseller delegat del grup, Juan Luis Cebrián, qui no va encaixar massa bé que el traspassat Jesús de Polanco nomenés el seu fill Ignacio successor de la seva presidència al grup.