Acabant el 2008, encara hi ha hagut temps perquè a Juan Antonio Cebrián li esperi un pas en el seu via crucis particular, això en què s'ha convertit el 2008 per a ell, i que no té perspectiva de resoldre's durant el 2009. El conseller delegat de Prisa ha encarat la primera vaga laboral a El País, motivada per la decisió de segregar l'àrea comercial cap a una empresa nova del mateix grup. Que siguin els treballadors del diari, que ell va fundar i dirigir, en primera instància els qui ara li munten aquesta protesta afegeix una potent càrrega simbòlica a la decisió de la plantilla. La borsa va reaccionar a l'anunci amb un descens del 7,5% en el preu de les accions, en uns títols que han perdut el 83% del seu valor al llarg del 2008.
I a la vaga, que va tenir lloc els dies 26 i 27 de desembre afectant les edicions de dissabte i diumenge, si suma la carrera desesperada del grup per vendre la seva divisió de televisió de pagament -Digital Plus- per tal d'eixugar el deute de 5.000 milions d'euros que acumula. Recordem, també, que no fa ni un mes que Prisa va anunciar que tancava Localia, la seva xarxa de televisions locals.
L'edició de dimarts 23 d'El País incloïa una peça a pàgina sencera en què l'empresa aprofitava per renyar, amb no massa subtilesa, la plantilla. La informació, signada per El País', recordava que la mitjana de sou dels periodistes, directius exclosos, és de 94.592 euros. I també feia una defensa de l'externalització del servei comercial, assegurant que no es perdria cap lloc de treball i que es mantindrien les condicions -sou, antiguitat...- de tot el personal traslladat. La peça, no cal dir-ho, ha causat la indignació de la plantilla i no augura la millor de les relacions entre els treballadors d'El País i l'empresa. Prisa manté el lideratge en molts dels fronts en què opera, però els símptomes de decadència són evidents.
