El Govern de Catalunya no tindrà representació a la reunió informal de ministres europeus de cultura a Barcelona, prevista per avui dimecres, dins del marc de la presidència espanyola de la UE. El nostre conseller del ram, Joan Manuel Tresserras, no hi serà per explicar-los el model català de cultura. En canvi hi assistirà la ministra de cultura escocesa, per delegació del Govern britànic; i també el ministre de cultura de la comunitat francesa de Bèlgica. Tot i que es tracta d'una reunió de caire informal, la ministra espanyola Ángeles González Sinde hi serà present, tan criticada aquests dies a la xarxa per l'anomenada "ley Sinde". Així, representants polítics europeus assistents a la reunió només podran escoltar el discurs de política cultural de Sinde malgrat que la reunió se celebra a la ciutat de Barcelona i força empreses i iniciatives culturals sorgides a casa nostra hi tenen interessos prou importants. Només està prevista una visita de la ministra espanyola al president Montilla, acompanyada de representats belgues i hongaresos. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, participarà a l'acte d'obertura de les jornades paral·leles del Fòrum Europeu d'Indústries Culturals juntament amb l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu.
I ves per on, aquesta paradoxa succeeix passada una setmana de l'aprovació del Pla d'Acció Exterior del Govern de Catalunya. Aquest ha estat impulsat des de Vicepresidència per la viceconsellera d'Afers Exteriors i Cooperació Roser Clavell. El mateix pla ja incorpora una secció comparada de governs autònoms subestatals i assenyala el fet que els governs com el d'Escòcia o Quebec disposen de mecanismes avançats de participació internacional. En el Pla s'estableix la creació d'un cos diplomàtic de la Generalitat per projectar el reconeixement i la participació internacional de la nostra nació. A més a més, tal com s'exposa en la secció sobre la legalitat de l'acció exterior, cal dir que el mateix Estatut la preveu (en diversos articles amenaçats pel TC), i que la mateixa doctrina del TC ha acceptat que l'acció exterior no és competència exclusiva del Govern central.
En tot cas, tal com ha estat definit per una majoria qualificada del Parlament, una nació amb ambició de reconeixement internacional no pot permetre's acollir una reunió internacional i que el seu Govern no hi sigui representat. Les polítiques culturals han estat un eix principal de la recuperació de l'autogovern. Resulta inconcebible que trenta anys més tard Barcelona pugui acollir una reunió de nivell internacional i els catalans i catalanes no tinguem ni l'oportunitat de ser-hi representats com a tals. El nou Pla d'Acció Exterior pot ser una bona eina per solucionar aquesta situació.
