Tot i que després, quan els polítics es fan càrrec d'aquestes responsabilitats, s'hi tornen adeptes i cada un d'ells pretén reinventar i fer coses noves, moltes d'elles ja inventades fa dècades.

El que avui, però, motiva aquesta reflexió del CEEC, a través de la seva Comissió Política, és fer una crida a les associacions de municipis, a les forces polítiques municipalistes, a les diputacions i al Parlament perquè obrin un debat, el més definitiu possible, sobre què en volem fer de les Policies Locals, avui utilitzades com a eina per desplegar el discurs ideològic de cada força política que arriba al poder als ajuntaments.

Ningú es recorda, o no l'interessa recordar, que el nostre Parlament ha definit la Policia de Catalunya com aquella que depèn de les institucions nacionals de Catalunya: els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. No hi ha, doncs, diferències a la nostra policia. Tota és Policia de Catalunya (Policies Locals i Mossos d'Esquadra). I en aquest concepte s'ha treballat des del principi de creació del model policial català.

Es va lluitar molt per unificar en una sola escola nacional de policia les Policies Locals i els Mossos d'Esquadra. I es va aconseguir, amb deficiències, però ha donat resultat. I avui, un percentatge molt important de joves policies locals estan formats ja al costat dels Mossos d'Esquadra a l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, que treballa al vint per cent de les seves possibilitats reals, a causa de la manca de pressupost, prioritat política i estratègia nacional.

També s'ha descuidat el pas endavant que es va donar fa més de 25 anys d'unificar uniformitat, vehicles, equipament tècnic, armament, reciclatge, coordinació i imaginari col·lectiu, estructura de policia local, competències, responsabilitat política, etc., entrant en el desgavell. El Departament d'Interior i els municipis no han posat l'interès i la voluntat política, no ja per innovar, sinó per mantenir els avenços que s'havien fet. I segur que sense voler-ho o per pura incompetència, s'ha entrat en el desgavell actual.

Tenim, doncs, milers de policies locals que se senten discriminats i marginats. I això és intolerable i perjudica la ciutadania i la imatge i la realitat del model policial català. I pitjor encara, deixa un espai per la recuperació de competències per part dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, que des de fa temps busquen dia a dia el seu redesplegament.

Aquests dies, un afer ha posat sobre la taula la manca de projecte i de model. Una policia local com la de la capital de Catalunya, la Guàrdia Urbana de Barcelona, s'ha inhibit de la problemàtica social, humana i de seguretat que representen els top manta, traspassant als Mossos d'Esquadra i al Departament de l'Interior les suposades competències per afrontar aquesta problemàtica. I per acabar-ho d'adobar, el conseller Jordi Jané -potser sense haver-s'ho pensat massa- ens parla de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Algú entén quelcom?

No pot ser que cada ajuntament utilitzi la policia local segons el seu ideari polític. La Policia de Catalunya no pot ser menystinguda i instrumentalitzada. Cal, doncs, exigir al Departament de l'Interior i al Parlament de Catalunya que posin en marxa una Llei de la Policia de Catalunya que unifiqui i coordini d'una manera clara la Policia de Catalunya (Policia Local i Mossos) i deixi clares les competències del consistori, que naturalment ha de seguir sent qui tingui la màxima responsabilitat política però no operativa.

Catalunya necessita prendre's seriosament el seu model de seguretat. Són quasi 35.000 professionals: mossos, locals, bombers, protecció civil, rurals, etc. I amb aquests elements humans i els pressupostos adients, més l'ampliació d'algunes plantilles, podríem disposar d'un servei de seguretat integral dels més professionals i capacitats de l'Europa Occidental. Però necessitem que se'ls permeti créixer, no sols numèricament, sinó professionalment, i que se'ls doni la necessària cohesió i un marc de referència.


Comissió Política del CEEC