A través d'una nova llei de seguretat, el govern recull les dèries totalitàries del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, qui anyora aquells anys de policia franquista durant la transició, quan era governador civil de Cantàbria.

És cert que a la llei de seguretat de la transició, fins ara vigent, li calen modificacions i adaptacions per a protegir les forces de seguretat. Però també cal protegir les llibertats dels ciutadans.
Per posar un sol exemple de buit en l'actual llei: és cert que cal protegir les màximes institucions estatals i nacionals davant d'afers com l'encerclament del Parlament. Però aprofitant aquesta coartada i algunes propostes més que podrien ser positives, el ministre de l'Interior ha fet una norma repressora, sense explicar-la prèviament al Congrés dels Diputats i n'ha fet una difusió i diàleg nuls amb els sectors polítics i socials implicats.

Reformes d'aquestes característiques s'ha de fer en moments de gran pau social i no de crisi ja que poden quedar desvirtuades davant dels ciutadans que creguin que aquesta llei és per a aturar les mobilitzacions i les protestes.

Allò que ha aconseguit aquesta nova llei és, doncs, empitjorar les relacions entre policia i societat, enfrontant-los i deixant de banda les condicions objectives per a què els ciutadans puguin veure les forces policials com els seus protectors.

Per acabar-ho de complicat tot, els lobbies de la seguretat privada s'han llançat a sobre dels sectors més propensos a entendre els negocis per a pressionar-los, per fer aminorar la seguretat pública i per a donar negoci a la seguretat privada.
Cal fer un 'stop' a la seguretat privada i colocar-la al seu lloc: sota el control estricte de la seguretat pública"
En un Estat en què hi ha diversos cossos policials, la majoria civils, i una Guàrdia Civil militar amb funcions policials --a més de les policies nacionals d'Euskadi i Catalana, l'Ertzantza i els Mossos d'Esquadra-- ¿cal que es doni ara l'autoritat de policia als guàrdies jurats privats? Persones que no han passat cap rigorosa selecció i que no compten amb la formació d'acadèmies o centres adeqüats? Poden aquests exercir serveis policials?

Cal preguntar-se per què CiU i el PNB han votat a favor d'aquesta proposta del ministeri de l'Interior sobre la seguretat privada: és un error d'incalculables conseqüències. Això no vol dir que en un futur no es pugui estudiar el tema, però hi ha una prèvia sinequanon: abans cal estudiar amb profunditat quin control, quina selecció i quina formació rebran aquests policies privats i quina orientació de servei als ciutadans se'ls donarà. ¿Qui controlarà els dirigents d'aquestes empreses per tal que no puguin fer un ús indegut d'aquests treballadors de la seguretat?

La seguretat ha de ser un patrimoni públic, controlat per institucions públiques i per la justícia. No volem per a Catalunya el control de la nostra seguretat per part d'empreses i corporacions: aquestes poden ésser auxiliars, però mai no podran sulpir la policia pública.

¿Som conscients de qui forma la seguretat privada actualment a Catalunya? S'ha fet una anàlisi seriosa dels efectius i de les persones que els componen? Com han arribat aquests professionals a exercir la seva tasca? Cal fer un 'stop' a la seguretat privada i colocar-la al seu lloc: sota el control estricte de la seguretat pública.

És demencial que el Departament de l'Interior de la Generalitat, que per raons polítiques no pot fer noves promocions de Mossos d'Esquadra, es vegi obligat a acceptar el control exterior de les nostres presons per empreses privades, per així alliberar uns centenars de Mossos d'Esquadra per a fer altres serveis. Això és no tenir projecte ni ser responsables de cara al futur.