El subministrament d'aigua a Catalunya no està garantit al 100% en cas de sequera. Aquesta és la denúncia que conjuntament han fet el GTI-4 (Cambra de Comerç, Foment del Treball, Cercles d'Economia i RACC) i el Col·legi d'Enginyers Industrials, que consideren que el govern no ha pres les mesures necessàries per fer front a un nou episodi de sequera.
Les cinc entitats demanen que s'estudiïn les connexions amb l'Ebre, el Segre i el Roine per donar garanties de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona. En el document signat conjuntament, les entitats expressen que malgrat que les darreres pluges van suposar un lleuger increment en els embassaments, s'ha evidenciat un cop més la persistència del problema de l'aigua a Catalunya, que radica en el dèficit permanent de recursos dels àmbits del Llobregat i el Ter, rius que no constitueixen per ells mateixos prou garantia d'abastament d'aigua a les conques internes. De fet, amb els embassaments de les conques internes a un 60%, la garantia de subministrament, si no plou, no va més enllà d'un any vista. Aquesta mateixa tardor es podria tornar a entrar en restricció.
Per tot plegat, els empresaris proposen que es redacti un pacte territorial de l'aigua, que permeti garantir "un recurs tan bàsic arribi amb total garantia i sense restriccions" als sectors agrícola, urbà i industrial. s evident que gràcies a les pluges d'última hora, el govern va poder salvar la cara perquè la situació a què s'havia arribat durant el mes d'abril era molt complicada. "s inadmissibles -retreu el document- que un país modern, que depèn de la industria i l'hostaleria pateixi fortes restriccions de consum que posen al límit l'abastament de la població".
El càlcul que fan els empresaris és que les conques internes de Catalunya necessitarien una aportació externa addicional de, com a mínim, 310 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any, una quantitat que no resulta convenient deixar en mans només de les plantes dessalinitzadores. La gran despesa energètica i l'alt cost del procés encarirà encara més el preu de l'aigua, que pràcticament s'ha duplicat en els últims anys.
Per tot plegat, el que cal és un canvi de cultura en la gestió de l'aigua. Es tracta d'un tema de país que en els pròxims anys es pot agreujar a causa del canvi climàtic. El govern -potser només algun partit- ha d'aparcar els dogmes que treure bons resultats electorals aixecant la bandera en contra dels transvasaments. I cal que els empresaris tinguin clar que cal compensar d'alguna manera els territoris que aportin aigua on tenen les indústries. Amb l'aigua no s'hi pot jugar. Amb els territoris, tampoc.
