Catalunya és un país acostumat als peatges. Des que el 1969 es va obrir el primer tram de pagament entre Mataró i Montgat, els catalans ens hem acostumat a pagar per circular a més de 100 km/h. No hi havia cap més remei. O ens finançàvem nosaltres les infraestructures o seguíem circulant per camins de carro. Fins i tot la Generalitat va haver d'optar pel model de pagament per la manca de recursos.
Així, Catalunya ha acabat esdevenint l'únic territori de l'Estat amb més quilòmetres d'autopista que d'autovia. En canvi, a Madrid, tot el contrari. La capital espanyola, juntament amb Andalusia, ha tingut un tracte privilegiat pel que fa a les infraestructures. Fins després de l'any 2000 a Madrid no van saber què era una barrera de peatges. L'estat va posar primer les autovies, totes amb una qualitat que res havia d'envejar a les autopistes, i, quan ja era difícil justificar passar dels 1.000 quilòmetres d'autovia sense tenir ni un peatge, van decidir que era l'hora de les autopistes. Però quan un conductor té davant dues opcions que ofereixen unes velocitats semblants i l'una és gratuïta és difícil que esculli passar per la de peatge.
I així ha acabat passant, que les concessionàries de les autopistes madrilenyes s'han acabat enganxant els dits. Han fet inversions per valor de més de 3.000 milions d'euros i ara no tenen prou conductors per rendibilitzar-les. Però no hi ha problema. El ministre Blanco ja els ha assegurat que Foment els ajudarà en cas que ho necessitin. s igual que el deute de l'Estat estigui pels núvols o que Catalunya hagi de pagar amb peatge -a l'ombra- fins i tot les autovies, la Villa y Corte té assegurades les inversions, ni que siguin del tot innecessàries.
Espanya ha viscut per sobre les seves possibilitats en els darrers deu anys generant uns beneficis que s'han destinat gairebé sempre a reforçar la centralitat de Madrid. Però, com va explicar fa un any la revista britànica The Economist, "The party is over". Qui la pagarà la festa, ara? Doncs, com sempre, els catalans. Fins quan?
