Si l'anterior va ser l'any de les infrastructures, aquest últim trimestre de 2008 i el pròxim és l'educació la que centra el debat públic. El paper que ha de jugar l'educació en els pròxims anys és molt important per al país, més si tenim en compte l'actual crisi del sistema educatiu. En els darrers anys, Catalunya ha vist augmentar les taxes de fracàs escolar fins a cotes de finals dels 70. Igual que l'economia, l'educació a Catalunya ha perdut competitivitat. Els dogmes de l'esquerra del 68 han guanyat la partida als valors tradicionals de l'esforç i la disciplina, que s'han deixat de banda a les escoles i als instituts catalans. El resultat ha estat l'arribada d'una gran massa d'alumnes a les facultats amb un nivell massa baix, que també ha acabat afectant a la competència de les universitats.
Durant massa temps, la societat civil ha permès que els polítics fessin, desfessin, bastissin i tornessin a desbastir lleis i plans -sempre amb la connivència sindical- sense abordar una part del problema: les persones que formen part d'aquest mateix sistema educatiu. No és fins ara que s'ha destapat el debat de la formació dels mestres i professors per poder fer un canvi en profunditat del sistema.
Catalunya, que tradicionalment liderava els rànquings de l'Estat en competència escolar, ha entrat en un cercle viciós. Els experiments amb gasosa no han funcionat, tot i els intents de l'esquerra per fer entrar amb calçador al nostre sistema característiques més pròpies de països nòrdics. Si bé és cert que els sistemes danès o finlandès funcionen molt millor que el nostre, s'ha amagat que altres regions, com per exemple Baviera, han aconseguit resultats similars basant-se en les seves tradicions. Aquest Länder alemany va ser l'únic que va mantenir els exàmens de control entre l'escola i l'institut i entre l'institut i la universitat. La resta de Länders van canviar el sistema i els resultats dels seus estudiants han caigut en picat en els darrers anys. Tampoc cal sortir de l'Estat per trobar altres exemples de regions que han aconseguit bons resultats. Un bon exemple és Castella-la Manxa, que ha aconseguit uns bons resultats amb el mateix sistema que la resta de l'Estat.
Per tot plegat, és molt important la implicació de tota la societat civil en el debat educatiu. No es pot deixar a mans dels partits i els sindicats -tot i que hi han de tenir un paper actiu- la redacció de la nova llei d'educació. La universitat, les associacions empresarials i les entitats culturals han d'aportar necessàriament els seus punts de vista per acabar consensuant un model propi que es pugui aplicar durant molts anys.
