Només fa sis dies que ha entrat en servei i ja es pot dir que l'obertura del túnel de Bracons és un èxit. Acostumats com estem a seguir fil per randa la polèmica que la majoria d'obres públiques provoquen, també és bo analitzar-ne les conseqüències que en té la posada en servei.
Aquest és un país capaç de generar un munt de polèmiques estèrils per debatre el traçat d'una carretera, la conveniència de construir una línia de ferrocarril o la necessitat d'ampliar un aeroport. Ha passat amb el túnel de Bracons, passa amb el Quart Cinturó i passarà amb la quarta pista de l'aeroport del Prat. Totes tres, obres que tothom sap que són necessàries i que els debats només contribueixen a allargar-ne la construcció. Les grans infraestructures que el país necessita s'han d'executar independentment del partit que mani a la Generalitat.
El que ha passat amb Bracons hauria de passar amb altres obres. El túnel, que va ser dibuixat per primera vegada el segle XIX, va ser projectat pel govern de Convergència i Unió, quan Pere Macías, exalcalde d'Olot, era conseller d'Obres Públiques. L'obra, però, s'ha pogut tancar gràcies a un altre gironí, Joaquim Nadal, que en els cinc anys que porta en el càrrec ha hagut de batallar, i molt, perquè el túnel fos una realitat. Tot i ser una obra bàsica per la Garrotxa i Osona, ni ICV ni ERC estaven disposades a acceptar la construcció del túnel perquè n'havien fet bandera electoral els mesos previs a la constitució del tripartit. I, en lloc de fer autocrítica, i acceptar que la construcció era inevitable, es va entrar en un procés d'estira i arronsa que va paralitzar el projecte, que ha trigat més de sis anys a ser una realitat i ha evitat que paral·lelament s'hagin pogut construir les variants de les Preses i Olot, fer que ara provoca molts problemes de trànsit a l'interior d'aquest nuclis urbans.
En la vessant més purament tècnica, cal reconèixer que en aquests anys el projecte s'ha millorat molt i l'impacte ambiental és mínim. Això ha provocat la màxima que tan el sector turístic i gastronòmic de la Garrotxa com els sectors agrícoles i industrials de les dues comarques estiguin enormement contents del resultat final. La nova via de comunicació unirà dues comarques que fins el segle XVII havien tingut molta relació i que la motorització ha separat durant aquest temps. Bracons es pot convertir, doncs, en el símbol de com des de les infraestructures es pot canviar la realitat social (per bé) del territori.
