Aquest és un país que, si els hipòcrites volguessin, ens costaria de veure el sol. Ho estem veient molt clar amb el referèndum d'Arenys. Molt posar-se les mans el cap quan hi ha intervingut el govern espanyol, però cap proposta seriosa per donar suport a l'Ajuntament de la localitat i estendre la iniciativa a tots els ajuntaments catalans.
Si és veritat que som un país lliure perquè no parlem clar d'una vegada. s clar que la hipocresia no s'acaba només a la petita localitat del Maresme. El que està passant aquest dies amb la figura de Joan Laporta té també molt d'hipocresia i també una certa dosi d'enveja.
Hi ha qui no ha paït que el president del Barça s'hagi convertit en pràcticament l'única figura de rellevància pública a Catalunya que s'expressa amb completa llibertat i sense importar-li posar en dubte el statu quo d'aquest país. Des de la campanya al Parlament d'Esquerra l'any 2003 que no es veia res semblant. Fa només dos mesos molts es van tirar sobre el president barcelonista per haver criticat un acord de finançament que ni de bon tros omplia les expectatives generades pel nou Estatut.
Van ser molts, polítics i periodistes, els que van criticar Laporta per haver opinat com a president del Barça d'una qüestió política. Ara bé, cap dels que va criticar Joan Laporta, va fer el mateix amb Miquel Valls (Cambra), Joan Rosell (Foment) o Josep Maria Álvarez (UGT), que curiosament es van posicionar a favor de finançament. Aquesta doble vara de mesurar està funcionant igualment amb la presència de Joan Laporta en la manifestació de Sobirania i Progrés.
El que molesta de Laporta no és que opini com a president del Barça, el que realment emprenya és que parla molt més clar que els nostres polítics. Laporta mai ha amagat el seu independentisme i ha proclamat la catalanitat del club al món. No només això sinó que ha posat la institució al servei del país, oficialitzant el català com a llengua única del club. A la FIFA i la UEFA es reconeix al Barça com un club català que juga a la lliga espanyola. s curiós que el Barça més catalanista de la història sigui també el que té més seguidors a arreu del món.
Laporta va trencar amb el passat recent del barcelonisme, va netejar el club de buròcrates i funcionaris i ha obtingut els millors resultats esportius i econòmics de la història. I tot això, amb escàs suport polític i de les institucions. Potser el que fa por del president del Barça és la seva solvència contrastada per remar a contracorrent.
