Ja hem reiterat en moltes ocasions, tan des d'aquesta crònica com la de mitjans de comunicació, l'important que és per a un país tenir uns mitjans de comunicació forts i disposats a defensar-ne les seves polítiques. I és precisament en aquest àmbit on Catalunya va més coixa. I és que els dos diaris més forts de Catalunya han renunciat ja a la defensa de la nació. El primer, La Vanguardia, ja no se l'havia cregut mai. Ni tan sols en l'època del president Pujol.

I El Periódico va pel mateix camí. Aquesta setmana n'hem tingut dos clars exemples. El primer, ja el va denunciar Contrastant. La crítica al periodista de TVE Jesús Vázquez per haver dit en pantalla allò que molts catalans pensen. El diari més subvencionat de Catalunya va exhibir un cop més la seva clara espanyolitat. De poc serveix que el govern -amb el permís dels independentistes- l'unti cada any amb generoses injeccions de capital.
Una traducció d'un percentatge, sigui quin sigui, del tiratge en català no justifica aquestes milionàries ajudes.

I és que avui el Periódico ha tornat a deixar el govern en evidència. Avui a la secció de política publica el missatge SMS que un càrrec d'Esquerra a la secretaria general de l'Esport va enviar al regidor d'esports de Rubí per reclamar que el club de la ciutat cedís una jugadora a la selecció catalana de futbol sala. En el text, El Periódico titlla "d'amenaça contra els clubs" un SMS en què Jordi Eduardo, el càrrec republicà, li demana al regidor Josep Antoni Serra que col•labori amb la selecció igual que el govern fa amb el club de la ciutat.

s evident que Eduardo hauria d'haver evitat enviar un SMS que es pogués interpretar com una amenaça, però també és cert que El Periódico magnifica l'afer i fa general l'actuació del republicà assegurant que "amenaça els clubs". Es tracta una vegada més d'intentar desacreditar el moviment a favor de l'oficialitat de les seleccions catalanes, que tan preocupa als defensors d'Espanya. No és pas la primera vegada que El Periódico juga en contra de les seleccions, encara que aquesta vegada la cosa és més explícita.

El problema no és tan el mitjà de comunicació, com que Esquerra permeti que se sustentin mitjans tan bel•ligerants amb les polítiques nacionalment desacomplexades d'aquest govern. Catalunya té una societat civil molt debilitada en moltes ocasions perquè la corretja de transmissió amb la societat no funciona. s el problema de tenir els mitjans de comunicació en mans d'empresaris que no es creuen el país.