Després de quasi nou anys de brega amb l'ajuntament socialista de Barcelona, una brega que en aquests moments encara perdura per la pèssima predisposició de l'equip municipal del PSC, el proper diumenge dia 27 de febrer tindrà lloc la inauguració oficial de les Quatre Columnes que Puig i Cadafalch
va aixecar a Montjuïc l'any 1919, en representació dels quatre pals del nostre escut nacional, i que el dictador Primo de Rivera va fer aterrar el 1928 precisament per ser un símbol de catalanitat.
Però, el poble de Catalunya, la seva societat civil, si en aquell moment va haver de suportar amb resignació l'enderroc del seu símbol més monumental, la llavor del seu redreçament es va mantenir en hibernació durant dècades esperant temps millors.
Ara, les Quatre Columnes es tornen a aixecar poderoses al darrera de la Font Lluminosa, donant prestigi i solemnitat a l'avinguda de Maria Cristina, que ara ha incorporat una nova icona per a Barcelona i per a Catalunya. Poder veure així monumentalitzat l'emblema del nostre país en un indret excepcional, tal com va preveure Puig i Cadafalch, tot capgirant al mateix temps la voluntat d'aquell personatge que dictatorialment ens va humiliar i reprimir, és un èxit del nostre poble que ens ha d'omplir d'orgull i satisfacció, perquè com ja s'ha dit moltes vegades aquest no és un monument de Barcelona, sinó que és un monument nacional de tot Catalunya.
Mentre que aquesta nova icona ens demostra que el nostre poble encara és viu i que si s'ho proposa pot aconseguir fites encara més extraordinàries, els nostres "primos de rivera" contemporanis, entre els que hi ha també catalans, s'estripen les vestidures davant del gran monument.. Per justificar el seu disgust busquen excuses que en alguns casos són tendencioses i en d'altres absolutament falses. s fals, per exemple que les columnes tapen la perspectiva del Palau Nacional, i molt tendenciós retreure el cost de la seva construcció en èpoques de crisi. N'hi ha de més simplistes que només se'ls acudeix dir que les columnes són lletges, o que ara no s'estila aquest tipus de reconstruccions. Aquestes crítiques no són res més que cortines de fum que amaguen el fet real del seu disgust. El que veritablement molesta aquesta gent és el fet que les columnes siguin precisament això, un gran símbol de catalanitat, no poden suportar la idea de que els catalans aixequem el cap i vulguem ser nosaltres i no una altra cosa, però no tenen el coratge de dir-ho en veu alta per no quedar ben retratats.
