El conseller Nadal se n'ha sortit. Finalment, el Pacte Nacional d'Infraestructures va veure la llum. Sense unanimitat, però amb consens per ser considerat un pacte transversal, l'acord permet traçar un full de ruta de les infraestructures que s'han de construir en els pròxims anys. En línies generals, fins i tot els partits i entitats que no l'han signat estan d'acord amb el seu contingut. Ni CiU, ni PP, ni tampoc Foment del Treball han donat suport el document per l'absència de concreció en punts importants com el quart cinturó o la interconnexió de xarxes.
El problema d'aquest pacte és que arriba tard. Un acord d'aquestes característiques, molt complex i amb un alt nivell d'inversió, no es pot signar en any preelectoral. Aquests acords només poden aspirar a la unanimitat si es fan en la primera meitat de la legislatura. CiU, per exemple, no podia beneir un acord que no concreta ni el traçat ni la capacitat del Quart Cinturó i que, per tant, permet a Nadal assegurar als empresaris que formarà part del corredor del Mediterrani i a ERC o Iniciativa dir que serà una carretera comarcal.
La del Quart Cinturó no és l'única incògnita del text. També s'hi troba a faltar alguna referència a la unitat d'acció a Madrid. s veritat que el document recull els compromisos pressupostaris adquirits per l'Estat en la disposició addicional tercera de l'Estatut, però com sempre queda el dubte de què farà el PSC si Madrid no compleix.
Com tot, però, no serà el document en sí sinó el seu compliment el que determinarà si el pacte és bo o no. Nadal, i qui el succeeixi, sap que té una bona guia per reconduir la crisi d'infraestructures que encara pateix aquest país. Però a l'hora d'aplicar el document les ambigüitats hauran de deixar pas a les realitats.
