Ja comença a ser tradicional que cada cop que hi ha un canvi de govern socialista, els columnistes d'aquests país ho intentin interpretar en clau catalana. Molta tinta s'ha malgastat aquests dies en els nostres diaris -alguns no tan nostres- sobre la bona voluntat amb què arriben als seus ministeri Salgado, Chaves i Blanco.
I és que per molt bona voluntat que hi posin aquests columnistes, intentar defensar una oportunitat al nou govern Zapatero és agafar-se a un clau roent, especialment per Catalunya. s veritat que probablement aquest enroc era l'única jugada política que Zapatero podria fer en un tauler on ha perdut perdut caballs i alfils i només li queden els pocs peons (els diputats del PSOE i el PSC) que li sostenen de forma precària el govern. Però també és veritat que la decisió que ha pres Zapatero no es pot interpretar en clau catalana, sinó en clau de crisi.
Ni Chaves desbloquejarà els assumptes claus del desplegament de l'Estatut ni Pepe Blanco serà més simpàtic que Magdalena Álvarez. Però a Catalunya hi ha qui encara fa la carta al reis als nous ministres. s el cas de la Cambra de Comerç que dimecres es va despenjar amb una nota valorant "positivament les intencions del nou ministre de Foment". Catalunya no es pot permetre més actituds càndides amb els ministres de Zapatero. Cinc anys després d'encimbellar-lo com un president federal, alguns encara no se n'han adonat que no deixa de ser un Aznar sense estirabots franquistes. La llista d'assignatures -promeses- pendents que té Zapatero amb Catalunya no s'han resolt perquè els ministres no fossin els adequats per cada càrrec sinó per una manca de voluntat política de fons.
Per tot plegat per molt que Blanco reconegui que cal accelerar el traspàs de Rodalies, la negociació tindrà el mateix resultat de sempre. O el govern català es planta i es nega a acceptar les condicions que ofereix Foment o les accepta tot i saber que no compleixen l'Estatut. I és que per molt mala premsa que tingués "Maleni" a Catalunya, les decisions importants les prenia sempre Zapatero i el seus homes de confiança. Un nucli dur on, quina casualitat, hi figuraven José Blanco per totes aquelles decisions de caràcter més polític, i Manuel Chaves per tot allò relacionat amb el desenvolupament autonòmic. s allò del canvi "lampedusià": canviar-ho tot perquè res canviï. Gràcies, però no calia.
