El consens torna a estar en perill. Després dels mesos estiuencs en què els partits han aconseguit mantenir un mínim de punts en comú per a la negociació del finançament, la proximitat de la votació dels Pressupostos Generals de l'Estat comença a posar nerviós a més d'un. Qui més malament està portant la cosa, i qui més té a perdre, és el PSC.
Els socialistes catalans han frenat en sec un acte de gran format que s'havia de celebrar amb els principals empresaris catalans. Segons sembla es tractava de fer un acte molt semblant al que es va dur a terme a l'IESE el març de 2007, on polítics, empresaris i representants de les principals organitzacions de la societat civil van demanar el traspàs de la gestió de l'aeroport. Aquell va ser un gran acte simbòlic, la primera vegada que persones no estrictament catalanistes donaven la cara per Catalunya contra l'escanyament econòmic que sistemàticament practiquen els partits espanyols.
Semblava, doncs, que aquesta era una ocasió propicia per repetir la jugada. I així ho havien entès el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el d' Innovació, Josep Huguet, que eren els encarregats d'organitzar-ho juntament amb la Càmara de Comerç. Ara mateix, però, els contactes i negociacions per dur a terme la trobada estan congelats. La proximitat de la votació dels Pressupostos ha fet venir mal d'altura al PSC, que ha frenat l'acte.
Els recents contactes entre Montilla i Zapatero, hagin estat telefònics o presencials, han servit perquè el PSOE s'assegurés que el PSC no votaria contra els pressupostos i per demanar que es rebaixi la tensió a Catalunya. A canvi, el PSC encara no vol revelar què ha promès Zapatero a Montilla, tot i que sembla que la cosa està lluny del llistó que el PSC ha negociat amb els altres partits, especialment amb CiU i Esquerra. De fet, sembla que els partits nacionalistes estiguin preparant un front comú per si el PSC falla i cau el front unitari.
Amb tot, però, sigui amb la presència o no del PSC, els empresaris i la societat civil haurien de ser capaços d'organitzar l'acte amb iniciativa pròpia s'hi sumi qui s'hi sumi. El moment és clau. No és hora de fer-se enrere. Encara que bascos i comunistes li siguin suficients a Zapatero per tirar endavant els pressupostos, és hora que Espanya sàpiga que la dignitat de Catalunya val molt més que un percentatge de la inversió de l'Estat durant un any.
