Que Iniciativa era un partit incòmode per determinats sectors de la societat civil, era una evidència abans que arribessin al govern i també ho és ara, després de cinc anys governant. I és que en aquests cinc anys, els consellers del partit que dirigeix Joan Saura no han entès que formen part del govern de Catalunya i que, coma tal, han de prendre decisions amb criteris d'interès general i no purament partidista. Un conseller no pot prendre decisions en funció de la minoria -menys d'un 10%- que ha votat el seu partit.
Només si no es té en compte l'interès general s'expliquen determinats comportaments d'Iniciativa que ratllen el ridícul. En els resums informatius que es facin aquests dies de final d'any, recordarem segurament el ridícul nacional que ens va fer fer el conseller Baltasar durant la sequera de l'hivern i la primavera. L'intent de dur a terme un transvasament d'amagat entre el Segre i el Llobregat primer, el desmentiment de després i, encara posteriorment, intentar fer passar gat per llebre assegurant que no es tractava d'un transvasament. Les piruetes lèxiques de Baltasar passaran a la història, però a dia d'avui Catalunya segueix sense tenir un pla per a la construcció de les infrastructures necessàries per solucionar els futurs problemes de sequera.
I aquesta mateixa setmana n'hem tingut dos nous episodis en què els ecosocialistes s'han tornat a cobrir de glòria. El primer l'ha protagonitzat el mateix Joan Saura, amb un intent d'instrumentalització política dels caps dels Mossos d'Esquadra, que havien d'assistir obligats al balanç de govern del conseller d'Interior. Igual que les infrastructures del conseller Nadal no estan només al servei dels votants del PSC o les subvencions al comerç del conseller Huguet no només són per als militants republicans, els Mossos en cap cas poden actuar en funció dels interessos d'un partit.
El segon episodi també ens remet a la voluntat d'imposició de les idees d'Iniciativa a tota la societat, encara que sigui amb calçador. Amb l'aprovació de la instal·lació d'un sistema de velocitat variable als accessos sud de Barcelona, Iniciativa no ha rectificat l'error de disminuir indiscriminadament la velocitat a 80 km/h a la primera corona metropolitana, que s'ha mostrat ineficaç per reduir la contaminació, tal com van augurar el RACC i el Col·legi d'Enginyers Industrials.
Ningú discuteix que la velocitat variable pot ajudar a disminuir -que no a acabar- amb les cues a l'àrea metropolitana, però no s'entén que aquesta flexibilitat només s'apliqui per sota els 80 km/h. No s'entén que en trams d'autopista, dissenyats per circular a 100 o 120 km/h, es posi un límit inferior. Descartats els criteris de la contaminació els criteris de seguretat viària tampoc serveixen. Si fos així s'hauria d'aplicar el límit de 80 km/h a totes les carreteres de Catalunya, ja que tan perillosa és la C-32 a l'entrada de Barcelona com al seu pas per Vilanova i la Geltrú o Sitges.
Tot plegat està creant un situació insostenible en un govern que, per una banda, intenta teixir complicitats amb la societat civil i, de l'altra, comet errors infantils que l'allunyen de la majoria de ciutadans.
