s coneguda l'afició del Parlament de Catalunya a aprovar mocions i declaracions sobre fets que tenen lloc a milers de quilòmetres de distància de Catalunya. Pronunciar-se en contra de la guerra a l'Iraq o posicionar-se a favor o en contra d'algun conflicte internacional han estat temes en què els nostres polítics s'han trobat còmodes. Una manera fàcil de visualitzar un consens que no serveix per res. Ara com ara, però, tot això és impossible. Enmig de la batalla pel finançament, ni tan sols els partits de govern es poden posar d'acord en un text sobre el conflicte entre Israel i Palestina.

Però seguint amb aquesta tradició innòcua, el govern va presentar aquesta setmana un pla d'aeroports, un magnífic document si no fos perquè no té les competències dels tres primers aeroports del país. s veritat que el pla va servir per desviar l'atenció d'un consell de govern marcat pel debat sobre la presència de Joan Saura a la manifestació antiisraeliana, però és fer-se trampes al solitari.

El problema de regular el sector aeronàutic -el pla va acompanyat d'un projecte de llei d'aeroports- és que no pots complir el que planifiques simplement perquè no depèn de tu. Igual que amb Rodalies, l'Estat tampoc està complint amb el traspàs dels aeroports. L'Estatut preveu el traspàs dels aeroports de Girona i Reus i la participació de les institucions catalanes en la gestió de l'aeroport del Prat.

Tot plegat, però, segueix bloquejat per Aena i el ministeri de Foment. Per al traspàs de Reus i Girona -i també de Sabadell- és condició prèvia que l'Estat els descatalogui com a aeroports d'interès nacional. El problema és que amb l'excusa de les negociacions per al model de finançament el govern espanyol ha tallat l'aixeta de la resta de traspassos, sense que el govern català ho denunciï clarament.

En aquests moments de crisi, enmig del replantejament que necessàriament ha de fer l'economia catalana, és clau disposar de la competència d'aeroports. Fins i tot més important que el servei de Rodalies que, tot i ser un servei més utilitzat, l'Estat continuarà millorant-lo. En canvi, la capacitat que tingui Catalunya per atraure vols internacionals serà decisiva per la millora de l'economia.

Per complir el pla d'aeroports del govern caldrà, doncs, posar més llenya al foc amb l'enfrontament amb Madrid. El govern haurà de tornar a buscar els suports perduts a la societat civil, la primera interessada en què les decisions sobre inversions en infraestructures i sobre els slots (drets d'aterratge i enlairament) es prenguin a Catalunya en funció dels interessos de la nostra economia. No com fins ara que responien als obscurs interessos d'Aena, l'únic objectiu de la qual sembla ser el creixement exponencial de l'aeroport de Barajas.