Ho deia a principis de setmana l'AVUI. El traspàs i les inversions a Rodalies s'han tornat a refredar. El descens de la pressió social exercida contra el ministeri de Foment està resultant fatal pels interessos de Catalunya. Des que els empresaris van decidir callar arran de l'acord sobre el sistema de finançament entre Artur Mas i José Montilla, el govern espanyol ha tornat a fer de les seves.
Aquest cop l'arma utilitzada han estat els Pressupostos Generals de l'Estat, que han passat de llarg de les inversions previstes a la xarxa de Rodalies.
Acabada la crisi i apedaçat el sistema perquè funcioni sense donar gaires problemes en els pròxims mesos, Foment ha decidit tornar a la vella política d'invertir poc a Catalunya. De moment, i a falta que el PSC negociï esmenes parcials, el resultat no pot ser més paupèrrim. Poc més de 70 milions d'inversió en una xarxa que en necessita més de 6.000 per posar-se al dia.
Amb aquest ritme farien falta 83 anys d'inversions per fer realitat la infrastructura del segle XXI que necessita Catalunya. s clar que en aquell moment ja estaríem a punt d'arribar al segle XXII.
Malgrat el que digui el ministeri de Foment, mitjançant la delegació del govern espanyol a Catalunya, les inversions promeses no s'estan complint. I és que ni tan sols s'han invertit tots els diners que excepcionalment es van pressupostar l'any passat per fer front a la crisi de la tardor. Llavors, a només tres mesos de les eleccions, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va donar un xec en blanc a Magdalena Álvarez perquè arreglés amb diners el que els tècnics no havien estat capaços de fer amb quatre anys.
Bitllets gratuïts, millores als barris afectats i promeses concretes als municipis de la zona van aconseguir que a les eleccions de març el PSOE no rebés cap càstig. Zapatero va repetir mandat i "Maleni" no s'ha mogut de la cadira de Foment. I els pressupostos d'aquest any no són res més que, malgrat els 22 diputats del PSC, la constatació que Catalunya no pinta gaire al mapa electoral d'Espanya. El president andalús, Manuel Chaves, en segueix tenint la clau.
Per tot plegat, es fa encara més estrany que davant d'aquests comptes, els empresaris no posin el crit el cel. Si ni en temps de crisi l'Estat inverteix a Catalunya, com esperen millorar la productivitat de les seves empreses?
