Fa un any, el nomenament del ministre de Foment, José Blanco, va obrir un parèntesi d'optimisme en l'esperança que d'una vegada l'Estat espanyol compliria les promeses d'inversió amb Catalunya. Veníem d'on veníem. s a dir, del regnat de Magdalena Álvarez. I tot canvi al capdavant del ministeri era benvingut.
Però gairebé un any després del nomenament podem donar per tancat aquest parèntesi d'optimisme. Com gairebé sempre, les bones paraules dels ministres del PSOE no s'han traduït en fets. s cert que Blanco ha agilitzat algunes inversions que portaven temps encallades. Sobretot aquelles que estaven relacionades amb el servei de Rodalies, on Zapatero i Montilla es jugaven la credibilitat dels votants del cinturó roig. Però igual que els seus antecessors -i aquí hi podríem incloure els populars Rafael Arias Salgado o Francisco Álvarez Cascos-, Blanco s'ha aturat aquí.
El problema és que per molt importants que siguin les Rodalies, el dèficit d'infraestructures català no s'arregla amb una nova via a l'aeroport o posant catenària fixa als túnels de Barcelona. La desinversió que arrossega és de tants anys, que les obres que s'estan executant ara haurien d'haver estat acabades durant la dècada de 1990. De fet, per molt que Blanco reivindiqui cada vegada que ve a Barcelona que Catalunya és el territori amb més inversió estatl, cal recordar-li al ministre que totes les grans inversions que ara s'estan fent (tren d'alta velocitat, nova terminal de l'aeroport o l'estació de la Sagrera) van ser planificades, projectades i, en alguns casos, començades a construir en l'època del PP.
En canvi, un dels problemes dels darrers sis anys és que s'han anat retardant molts dels projectes que hi havia en cartera, posant en perill les inversions en els pròxims anys. Estem parlant dels desdoblaments de la N-340 a Tarragona i la N-II a Girona o del desdoblament de les línies de ferrocarril de Vic i del Maresme. Conscient d'això, el ministre Blanco va evitar divendres passat fer cap acte obert a preguntes en la seva visita a les obres de l'AVE. Va ser una visita llampec, deixant els empresaris amb un pam de nas.
No és cap secret que una de les reivindicacions dels sectors econòmics és la planificació d'una vegada per totes del corredor del Mediterrani com a obra prioritària. El problema és que des que va arribar al càrrec el ministre només ha demostrat de paraula que està compromès amb aquesta idea. En canvi, de fets, res de res.
