Barcelona ·
L’enquesta d’ESADE i la Fundació Carulla feta pública aquesta setmana apunta un fet que alguns encara es neguen a reconèixer: el suport a la secessió de Catalunya no para d’augmentar a passes de gegant. L’enquesta conclou que l’independentisme s’ha triplicat en els darrers deu anys, però –atenció!– el treball de camp va ser realitzat el 2009, és a dir, abans de la sentència sobre l’Estatut del TC i de la resposta ciutadana del 10-J. La independència ha passat de ser un ideal a ser el camí a seguir, entre d’altres coses perquè és l’únic que ens queda si volem ser un país.
Aquesta és la conclusió de la sessió que va tancar el cicle de conferències d’Òmnium Cultural ahir, titulat “Reptes de futur de Catalunya: economia, cultura i política”. Joaquim Colomines, membre de la Junta, va moderar les ponències dels professors Salvador Cardús i Ferran Requejo que esbossaren la situació política del país i feren una anàlisi de quins poden ser els passos a seguir a partir d’ara. Requejo fou contundent: la societat civil pot liderar les mobilitzacions un temps determinat, però finalment hauran de ser els partits polítics i el Govern de la Generalitat els qui facin un pas endavant i encapçalin les demandes independentistes. En aquest sentit, apuntà que serà impossible organitzar un referèndum des de la legalitat espanyola i europea; caldran, doncs, polítics valents que afrontin una hipotètica situació secessionista amb convicció.
Tant Cardús com Requejo coincidiren a assenyalar que l’aposta de CiU pel pacte fiscal està abocada al fracàs. Malgrat que una amplíssima majoria social hi estigui a favor a casa nostra, argumentaren que canviar el model de finançament, que obliga Catalunya a aportar 22.000 milions d’euros nets l’any, és impossible. És per això que van demanar als partits polítics que es defineixin. No només aquells que es declaren independentistes sinó també els que es fan dir federalistes o autonomistes. Caldrà un full de ruta que defineixi els passos a seguir des de les institucions del nostre país un cop l’intent de pacte fiscal hagi fracassat. El calendari podria fer bona la profecia de Carod-Rovira, el 2014, és a dir, la propera legislatura seria una data adient per convocar un referèndum secessionista. Ara bé, per fer-ho, argumentaren els professors, cal teixir complicitats a casa nostra entre els diversos partits, fer una xarxa de suports internacionals, bastir unes institucions que puguin fer efectiva la independència i, sobretot, assegurar una majoria social notable que doni suport al procés: Requejo la fixà en el 60%. La principal preocupació, però, és que la independència continua essent més una retòrica que una realitat i és que, algú té un full de ruta?
