Barcelona · De sentir que som més dels que ells voldrien i que som capaços d'emprendre el camí que tot just ha començat. És per això molt important que la societat civil, encapçalada per Òmnium i l'Assemblea (ANC) hagi fet el Concert per la Llibertat. Perquè en aquest es reuniran aquells qui són la punta de llança ferma per a avançar i guanyar en aquests propers mesos molt i molt decisius pel futur de la nostra nació.

En aquest concert els capdavanters, els irreductibles, els tossuts..., agafaran forces i convicció, perquè hauran d'ésser el motor de tot allò que s'esdevindrà en un futur proper en el viatge cap a Ítaca. I al concert no sols hi seran els 100.000 assistents que hi caben a l'estadi sinó també els centenars de milers de ciutadans que, des de les seves llars, se sentiran participants de la gran marxa cap al futur.

Les trobades pel dret a decidir són molt importants, com ho va ser la celebrada aquesta setmana amb la participació dels partits polítics sobiranistes i 40 entitats de la societat civil. Però allò que farà possible el futur és que la gent del país resisteixi i camini: que no s'afebleixi i que no tingui por i que aprofiti l'oportunitat històrica que tenim davant nostre. En la història hi ha moments que s'obren escletxes de futur, unes escletxes que no duren per sempre. Al cap del temps, si aquestes no s'eixamplen, no es consoliden, es tornen a estrènyer i fins i tot es tornen a tancar. 

Ara tenim aquesta escletxa; l'Estat espanyol és dèbil, se n'adona que les bases de la transició, amb la seva constitució i l'estat autonòmic, han tocat sostre i que ha d'haver-hi un gran canvi --a més de la crisi que ja pateix el cap d'Estat i la monarquia a què representa. Actualment un 60% de la població de l'Estat espanyol (i naturalment de Catalunya) ja no està condicionada per les pors i els tics del franquisme que van donar lloc a la constitució espanyola i a la remor de sabres que el va acompanyar.
El Concert per la Llibertat és el tret de sortida. Després vindrà la gran cadena humana i finalment exercirem el nostre dret a decidir"
Ara tenim, doncs, la gran oportunitat. Hi haurà intents durs de frenar-nos però ens hem de blindar, no fer-ne cas i en el supòsit de preveure intents de violència, tampoc ningú no s'ha d'espantar perquè aquests serien la seva fi, la derrota de l'Estat davant del món, i assoliriem la llibertat perquè l'opinió pública internacional així ho imposaria. Cap por, doncs, allò que cal és que tot es faci en perfecte ordre democràtic i fins on poguem, apurant al màxim les regles del joc --tot i que aquestes puguin ser tendencioses. Si arriba el moment, caldrà trencar el marc legal que suposadament ens imposen.

El Concert per la Llibertat, doncs, és el tret de sortida. Després vindrà la gran cadena humana i finalment exercirem, es vulgui o no, el nostre dret a decidir, i es complirà la voluntat majoritària de les urnes. No hi ha possible pas enrere ni mai més no tornarem al passat.