El pas de la majoria incontestable a favor del "dret a decidir" a la majoria per la independència és un salt delicat perquè implica una reducció del ventall ideològic, tant pel flanc d'Iniciativa com d'Unió Democràtica. Tres eleccions en mig any (municipals, nacionals i espanyoles) posaran a prova l'existència o inexistència de la voluntat d'independència de la majoria del poble català.
A nivell internacional comptaran les tres perquè un mal resultat de les forces independentistes a les eleccions espanyoles de l'hivern qüestionaria un èxit previ a les eleccions catalanes de la tardor.
Entrem en el vuitè any d'una situació dramàtica determinada per taxes d'atur forçós que superen el 25% de la població activa i el 50% pel que fa l'atur juvenil, el desnonament de desenes de milers de persones, les retallades de serveis públics com la sanitat o l'ensenyament, la rebaixa de sous i condicions laborals. Aquest retrocés ha anat acompanyat per l'aflorament de vergonyosos casos de corrupció, d'ajudes de 100.000 milions d'euros a les entitats financeres i de l'accentuació de les desigualtats econòmiques. La indignació s'incrementa cada dia que passa i els problemes socials seran determinants en el proper cicle electoral.
Per guanyar la majoria per la independència és necessari ressaltar la dimensió social de la independència, després d'haver insistit en la seva dimensió democràtica en aquests anys de lluita pel "dret a decidir". Sobretot cal contrastar les bases estructurals del futur social de la independència amb els fonaments de desigualtat del futur del Regne d'Espanya. Aquest ha estat sempre en mans d'una oligarquia de latifundistes, banquers, empreses oligopolistes i alts cossos burocràtics de l'Estat. Ells han estat els responsables de la creació, tant de la bombolla immobiliària prèvia a 2007, com de l'allargament de la fallida posterior.
Dotar Catalunya d'un Estat propi té unes bases estructurals sòlides per bastir un país amb una cohesió social comparable amb les petites nacions del nord d'Europa"
L'elit extractiva espanyola no té cap projecte de futur; només confien en una recuperació econòmica que els retorni a la suposada normalitat dels anys d'eufòria. La seva única esperança és "la recuperació dels rics" que ja gaudeixen els bancs amb els escandalosos augments de beneficis de 2014 i els accionistes de l'Ibex que revaloritzen les seves fortunes. Mentrestant imposen una "devaluació interna" que degrada les condicions de vida de la majoria de la població.
Aquest 1% més ric va ser incapaç d'innovar en productes i productes quan es va entrar a l'euro i la globalització es va consolidar amb l'entrada de la Xina a l'OMC, l'any 2000. Van malbaratar els centenars de milers de milions d'euros que van afluir amb la moneda única en la bombolla immobiliària i en infraestructures inútils. Ara els mateixos que van enfonsar l'economia volen enganyar-nos amb una falsa recuperació basada en la rebaixa dels costos laborals. Són incapaços de bastir una estructura empresarial innovadora i exportadora, que trobi un nínxol en el mercat europeu i mundial.
En canvi dotar Catalunya d'un Estat propi té unes bases estructurals sòlides per bastir un país amb una cohesió social comparable amb les petites nacions del nord d'Europa. El primer pilar de la dimensió social de la independència és la tradició productiva i empresarial catalana. El nostre teixit de petites i mitjanes empreses s'ha reduït amb la crisi, però ha fet una radical reconversió en les més adverses condicions de falta de finançament i de feble demanda interna.
L'empenta emprenedora ha substituït indústries tradicionals com les tèxtils per nous sectors com el químic o l'agroalimentari i per una florida d'empreses exportadores. Avui Catalunya, amb el 16% de la població espanyola, representa el 25% de l'exportació de l'Estat espanyol. El turisme internacional també ha crescut a casa nostra en aquests anys de crisi. Catalunya si que està trobant el seu nínxol en la nova economia global i el consolidaria més ràpidament amb un Estat propi i sense la dependència de l'Estat espanyol.
El moviment per la independència és una autèntica revolució democràtica perquè lluita per posar en mans del poble català tota la sobirania nacional"
Gràcies a aquesta realitat productiva la taxa d'atur de la Catalunya independent, sense el llast dels desequilibris fiscals i de l'administració espanyola, es reduiria, en el pitjor dels casos, a la mitjana de la Unió Europea, és a dir a la meitat de l'espanyola. Aquesta reducció de l'atur basada en la tradició i realitat de treball i iniciativa de Catalunya hem de contraposar-la tant a la "recuperació dels rics" de l'oligarquia espanyola com a les promeses de crear llocs de treball estimulant la demanda que proposen les noves forces regeneracionistes espanyoles.
Sense una base productiva sòlida, com passa a bona part de les regions de l'Estat espanyol, el dèficit de la balança comercial estrangularà aquesta via de recuperació com va passar entre 2008 i 2010. També la qualitat dels llocs de treball, sobretot pensant en els joves amb més formació de la història, també depèn d'una capacitat de producció competitiva en tecnologia.
Un segon pilar estructural que garanteix la cohesió de la Catalunya independent és la nostra estructura social, caracteritzada al llarg de la història per la petita i mitjana propietat. Aquest fet contrasta amb els grans latifundis de moltes regions del Regne d'Espanya i les històriques diferències i antagonismes socials espanyols. Aquesta realitat més igualitària ens apropa a la situació social dels petits països del nord d'Europa i garanteix un consens social com el que existeix en aquestes nacions, que fan compatible el més alt nivell de vida amb el grau d'igualtat i de protecció social més elevat de tot el món. Se succeïxen els governs de dretes i d'esquerres però l'Estat del Benestar es manté.
Un tercer pilar que garanteix el futur social de l'Estat català és la mobilització democràtica de milions de persones dels darrers anys, que procedeixen de totes les classes socials, però principalment de les classes populars. En contrast els membres més destacats de la secció catalana de l'oligarquia espanyola s'oposin a la independència prova que veuen amenaçats els seus privilegis.
El moviment per la independència és una autèntica revolució democràtica perquè lluita per posar en mans del poble català tota la sobirania nacional. Després d'anys de menystenir les reivindicacions nacionals com una maniobra de distracció de la conservadora, l'esquerra unionista constata amb perplexitat com Syriza, l'esquerra grega contra la troika, proclama com a prioritat la defensa de la sobirania nacional.
