Barcelona · D'altra banda, l'enquesta ha dut males notícies als laboristes: el seu líder, Ian Gray, podria perdre el seu seient a la circumscripció de West Lothian a favor dels liberaldemòcrates.

L'enquesta arriba a només una setmana dels comicis que se celebraran el proper dijous 5 de maig, el mateix dia que el referèndum sobre el sistema electoral a tot el Regne Unit, una coincidència molt criticada pels partits escocesos. En tot cas, falten sis dies perquè les urnes parlin i el nerviosisme es comença a notar. Els 60 diputats de l'SNP, els prosecessionistes verds, liderats per Patrick Harvie, i la diputada radical independent Margo MacDonald podrien sumar prou escons (sobre els 128 del Parlament de Holyrood) per tirar endavant els plans independentistes que foren aparcats la legislatura que ara es tanca.

No obstant això, sembla que Ian Gray, el líder dels laboristes, és l'home més preocupat per la qüestió de la secessió. Ahir tornava a carregar contra Salmond i li demanava que digui la veritat i expliqui que el seu objectiu és exclusivament la independència. Mentrestant, el president escocès ha defugit parlar sobre la qüestió i s'ha emparat en la fòrmula de la majoria. Ahir afirmà que si hi ha una majoria favorable, és a dir, si no torna a governar en minoria, la legislació perquè tingui lloc un referèndum es podria aprovar abans del 2016 i un cop s'hagués fet Escòcia podria separar-se del Regne Unit el 2018. El cert és, però, que el full de ruta de Salmond passa primer de tot per tornar a governar i deixar enrere una primera legislatura en què li ha costat molts disgustos fer-ho en minoria.



El cavall de batalla de l'SNP, lluny de ser la qüestió independentista, consisteix a demostrar que pot tornar a formar un equip de govern amb ministres solvents com ara Sturgeon, Swinney, MacAskill, Russell o Lochhead. La campanya s'ha esforçat a fer veure als ciutadans escocesos que les promeses del 2007 s'han complert en gran mesura i que s'ha sabut afrontar la crisi. L'animadversió dels escocesos envers els conservadors, el llast que suposa per als liberaldemòcrates governar a Londres amb els tories i els mals auguris per als laboristes semblen confirmar que Salmond va camí de reeditar la victòria del 2007, però aquesta vegada amb unes bases sòlides a Holyrood perquè Escòcia pugui decidir el seu futur. Un futur que després del referèndum secessionista podria passar per trencar el Tractat d'Unió del 1707, això sí, no pas la Unió de Corones del 1603, que si hem de jutjar pels esdeveniments dels darrers dies gaudeix de molt bona salut.