El divendres de la setmana passada ens llevàvem amb una molt mala notícia pel que fa al sector de les TIC a Catalunya. La Comissió Europea i, més concretament, els diferents ministres de Ciència i Tecnologia dels diferents estats que formen part de la Unió Europea decidien que la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia i Innovació (EIT) no aniria a parar a la ciutat catalana de Sant Cugat del Vallès. No varen anar més enllà. No varen decidir quina seria la ciutat que albergaria l’institut. Però el que, malauradament, van deixar molt clar -i en aquest cas, gens català-, és que Sant Cugat del Vallès no seria la candidatura escollida per albergar la seu del que ha d’ésser la institució de referència a Europa en el món de les noves tecnologies, la innovació i la recerca.
Les possibilitats de l’entorn on s’albergaria l’institut, l’excel·lent xarxa de comunicacions amb la qual podria comptar, així com la potent estructura empresarial i universitària que tindria al seu abast i que permetria el perfecte desenvolupament dels objectius de l’institut, eren els punts forts de la candidatura santcugatenca, juntament amb diferents suports, entre els quals el de personalitats de rellevància dins del món de la tecnologia i la innovació com Kenneth Morse, el director del centre d’emprenedors del Massachussets Institute of Technology (MIT). Tot i aquest important reguitzell d’elements favorables –i que cap altra candidatura pot vantar-se de tenir-, els ministres no n’han tingut prou i han decidit descartar la ciutat catalana. L’esforç realitzat per la candidatura de la ciutat vallesana no ha servit per a res, tot i presentar les millors condicions per acollir-hi l’institut. Les raons polítiques han prevalgut, han estat més importants a l’hora de decidir-se que posseir les millors condicions tècniques, el millor context per desenvolupar-hi les activitats d’un organisme d’aquest tipus. Aquesta decisió, farà que alguna de les candidatures provinents d’estats de l’est d’Europa, de recent incorporació a la Unió Europea aconsegueixi el seu objectiu: el d’albergar l’EIT i que, aquest, esdevingui l’organisme que coordini els projectes dels diferents centres de recerca i universitats europeus en el camp de la tecnologia, la innovació i la recerca.
El que hauria estat un gran pas endavant per a Sant Cugat i, per extensió, al nostre país, no ha pogut fer-se realitat. Caldrà continuar cercant fórmules alternatives per potenciar i reafirmar el país, ja sigui en l’ambit de les TIC i la innovació com en altres àmbits. Però més enllà d’això, el dubte que al cronista li ve al cap, un cop vist com ha anat tot plegat, és el següent: què hauria passat si Sant Cugat hagués estat la candidatura de Catalunya, com a estat independent de recent incorporació a la UE? Segurament, i com a conseqüència d’aglutinar les millors condicions objectives per acollir-hi l’institut i el fet d’ésser un nou estat al si de la UE al que potenciar i incentivar, s’hagués erigit com la candidatura guanyadora i, per tant, com la ciutat que hagués acollit l’organisme europeu de la tecnologia i la innovació.
