La setmana passada, el ple monogràfic sobre el desplegament de l’Estatut de Catalunya va esdevenir un debat sobre el dret a l’autodeterminació del poble català arran d’unes declaracions del vicesecretari general de coordinació interna d’ERC, Xavier Vendrell, en el marc d’una calçotada organitzada per les joventuts del seu partit. Com a conseqüència d'aquestes, la premsa ha omplert moltes pàgines, durant aquests dies, sobre aquest episodi i, per tant, crec que no paga la pena abonar-s'hi més. L’únic que m’agradaria remarcar és el resultat de tot plegat: el dissens mostrat per les dues formacions nacionalistes/sobiranistes del nostre Parlament que no van tenir la capacitat suficient per acordar una resolució que permetés l’aprovació d’aquest dret inalienable que tots els pobles del món tenen, de manera inherent. Com, malauradament acostuma a ésser habitual, darrerament, en política, ambdues formacions van posar per davant els interessos de partit als de país. Una autèntica llàstima. Amb la conseqüent decepció, frustració i desil•lusió que aquesta situació ha comportat a tots aquells que som proclius a la plena sobirania de la nostra nació. Els nostres representants no han estat a l’altura, com ja succeí en les negociacions de l’Estatut. Caldrà, doncs, que unes noves generacions, una societat civil i uns sectors econòmics i professionals compromesos i amb sentiment de país –que n’hi han, com ha quedat demostrat darrerament-, amb una actitud desacomplexada, valenta i decidida, posin fil a l’agulla i portin també la davantera en aquesta qüestió. Com ja ha passat altres cops. És el cas, per exemple, del domini .cat a la xarxa.

Un àmbit, el d’Internet, en què, a hores d’ara, podem afirmar que el nostre país ha assolit la plena sobirania nacional gràcies a la fita de posseir un domini propi. Quelcom que ha estat un èxit. Ho corroboren els més de 20000 registres amb uns 4 milions de documents indexats aconseguits en el primer any en funcionament. Dades que el situen en una millor posició que altres dominis com el .job, el .travel, etcètera. I el que és més important: que les pàgines amb matrícula en català no són producte del simbolisme, la nostalgia i el folklore sinó que responen a una demanda de la nostra societat i ofereixen serveis i continguts útils i interessants. A això, cal afegir-hi, que el domini .cat, en la 32a Assemblea General de CENTR, celebrada a Praga, recentment, ha estat acceptat com a membre de ple dret de l’associació de dominis territorials ccTLD (country code top level domain). El CENTR aplega dominis territorials europeus, però també d’altres continents i organismes observadors. Es tracta bàsicament d’un fòrum internacional, per debatre temes d’interès comú a tots els dominis i que permet als diferents dominis comentar experiències amb l’objectiu de créixer i oferir nous serveis. Sense cap mena de dubte, aquesta plataforma ens ha de servir com a nou altaveu al món per donar a conèixer la nostra realitat cultural, lingüística i nacional. És molt rellevant haver-hi estat reconeguts, però, ara, cal explotar-la al màxim.

I no m’agradaria finalitzar la crònica, sense esmentar que la multinacional de telefonia mòbil Sony Ericsson ha signat un acord amb la Generalitat de Catalunya per tal d’incorporar la llengua catalana als menús, aplicacions, manuals d’usuaris i guies ràpides dels seus telèfons mòbils que es comercialitzin al nostre país. La companyia escandinava és la darrera multinacional del sector que subscriu aquest acord amb el Govern, després que la resta de companyies importants d'aquest sector (Nokia, Motorola, Alcatel i Grundig) ho fessin efectiu en el marc del congrés 3GSM, celebrat el passat mes de febrer a la capital catalana. Una notícia que per previsible, no deixa d’ésser realment important pel que suposa: que la nostra llengua pugui assolir una situació de normalitat en aquest àmbit l’any 2009.