El ratolí virtual ja és una realitat. I només cal la simple instal·lació del programa informàtic “HeadMouse”, desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat de Lleida (UdL), en qualsevol ordinador que tingui una càmera web per tal que l’usuari en qüestió ja pugui disposar d’aquest dispositiu de control. Aquest projecte, presentat fa pocs dies i que ha estat desenvolupat amb el suport de l’empresa de tecnologies de la informació Indra i la seva càtedra destinada a iniciatives socials, facilitarà l’accés a les noves tecnologies de totes aquelles persones amb discapacitat motriu. Una iniciativa que, sense cap mena de dubte, ajudarà a aconseguir que la fractura digital, una de les principals preocupacions existents pel que fa a la nova societat digital i del coneixement d’avui en dia, en aquest col·lectiu de la societat sigui molt més prima.
El funcionament del ratolí es basa en què reacciona als moviments del cap i la cara de l’usuari, sense necessitat de res més, un cop el programa ha estat descarregat i instal·lat en l’ordinador. A més a més, un altre dels avantatges que presenta és que l’usuari pot accedir a la configuració o bé, modificar els paràmetres del sistema sense cap mena d’ajut extern. En el moll de l’os del ratolí virtual hi ha l’ús d’algoritmes de visió artificial que calibren i identifiquen la imatge de l’individu per tal que el dispositiu sigui precís i actuï en funció dels moviments de l’usuari. Així, mitjançant el moviment del cap es pot arrossegar el ratolí per la pantalla, i diferents accions facials, com puguin ésser moure les celles o obrir la boca, permeten fer el ventall de modalitats de clic. Les investigacions han tingut una durada de més d’un any, i ara, un cop presentat i observada la bona acceptació experimentada, els esforços dels creadors s’esmerçaran per tal de generar el seu homòleg pel que fa a un altre dels perifèrics de control per excel•lència, el teclat. L’objectiu és crear-lo també en un any.
En un moment en què països emergents com la Xina i l’Índia estan empenyent molt fort, amb les ganes de tirar endavant i prosperar que els esmentats països tenen, cal que des d’Europa fem una reflexió sobre el nostre model productiu i econòmic i, en vista d’aquest fet, apostem per la recerca, la creació i la innovació, d’una manera clara, ferma i decidida, deixant de banda la producció massiva on no podem ser competitius contra aquestes economies emergents i potenciant aquells aspectes on sí que podem ésser un referent. Una recerca que ha d’esdevenir en patents i, a la vegada, en productes de qualitat i que tinguin incorporat un valor afegit per a la societat, ja sigui a nivell general o per a determinats sectors d’aquesta. El ratolí virtual podria ser-ne un cas. L’exemple de recerca que pot significar un producte que aporta quelcom més, el tan demandat valor afegit. I, d’altra banda, en aquest cas també suposa afavorir un col·lectiu que pot quedar arraconat en la societat de la informació que, cada cop, està agafant més força i embranzida.
