El segon viatge oficial de la legislatura, que el conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, va realitzar el mes passat a Finlàndia, va estar força marcat per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. La presència tecnològica va tenir la seva raó en el fet que, actualment, aquest país és un dels capdavanters, a nivell mundial, en aquest àmbit. Ja, en el seu dia, l’expresident Pujol va interessar-se i va afalagar el model industrial i de benestar d’aquest país, fins al punt, de visitar, de manera oficial, les seves zones i empreses més destacades, en especial, la més emblemàtica, el gegant de la telefonia mòbil Nokia. Enguany, ha estat el responsable d’Afers Exteriors i vicepresident del govern de Catalunya, acompanyat pels titulars d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i d’Educació, Ernest Maragall, qui ha fet el mateix, amb l’objectiu, entre d’altres, de conèixer de primera mà el model tecnològic finlandès.
Finlàndia, avui en dia, continua essent referència en diversos àmbits. En l'educació, amb un sistema modèlic, com ho demostra el lideratge que ostenta en l'informe PISA. Una política educativa que, val a dir, està dissenyada amb la participació del món empresarial del país. Respecte a la recerca i el desenvolupament (R+D), cal esmentar que amb un 3,5% del PIB té un índex força destacat si el comparem amb el d'altres països, com és el cas de Catalunya i el seu 1,5%. Pel que fa a la indústria, fa vint anys va apostar per les noves tecnologies i, a hores d'ara, és al capdamunt d'aquest sector. I en aquest assoliment, la companyia de telecomunicacions Nokia, líder mundial de la telefonia mòbil, hi ha tingut un paper molt important. Una empresa, al voltant de la qual es mou un clúster d'unes, aproximadament, 6000 empreses, que s'emporta el 50% de la investigació en recerca i que les seves exportacions esdevenen el 20% de les realitzades a nivell nacional, amb el que aquestes xifres signifiquen, en termes de dependència, per a l'economia finlandesa.
Per altra banda, el país nòrdic posseeix una sèrie de similituds, comparativament parlant, amb el nostre país que són força evidents. Unes dimensions geogràfiques similars. Un nombre d'habitants, 5,200.000, del mateix ordre que el Principat de Catalunya. A nivell lingüístic també hi ha semblances, on el suec, amb només un 5,5% de ciutadans finlandesos que el tenen com a llengua materna, és oficial amb el finès, a tot el país. Altres característiques relatives a la realitat lingüística del país escandinau són que el sami i la llengua de signes també tenen reconeixement per part de l'administració, el que suposa que tots els parlants que les usen tinguin unes certes garanties. I, finalment, tot i les diferències que en aquest terreny poden trobar-s'hi, existeix una certa similitud en relació al procés d'adaptació del país de la indústria tradicional a la del suport a les noves tecnologies.
Motius, els que s'acaben d'exposar, que no per ésser obvis, cal no expressar-los, fan del país escandinau, un model atractiu, a on emmirallar-se i del que Catalunya pot aprendre moltíssim. I és aquí, on el govern vol incidir-hi, amb la vista posada en el pacte nacional per a la innovació que el nostre país té pendent. Un pacte que, segons el conseller Huguet, haurà de concentrar la recerca en unes deu empreses amb unes potencialitats elevades i que, en un futur, puguin esdevenir "Nokies" catalanes. Un nombre que té la seva lògica degut a l'economia més diversificada i a la mancança d'estructures estatals pròpies que la nostra nació presenta i que no farien aconsellable que tota la recerca anés cap a una de sola.
Una proposició que fou enlluernada per una altra iniciativa que el mateix conseller Huguet va esbombar en la visita al parc tecnològic Technopolis: el cònsol tecnològic. Un expert en el sector TIC que es situaria a Finlàndia i que tractaria de detectar tots els processos d'innovació que es produïssin en el país i que poguessin ésser susceptibles de negoci per a les empreses catalanes. Una figura que hauria de conèixer ambdues realitats nacionals i que impulsaria les relacions empresarials, en l'àmbit tecnològic, entre catalans i finlandesos.
Projecte que, conjuntament amb els organismes governamentals que donen suport al sector empresarial, ajudarà, sense cap mena de dubte, a l'empresa catalana TIC a establir col·laboracions i ponts amb empreses fineses, a la seva internacionalització i a què faci un salt endavant. A la recerca de situar-se en un millor lloc, en aquest àmbit tan i tan cabdal per al futur de la nostra economia i del país. O el que és el mateix, cercant col·locar-se en una posició més avantatjosa en el camp de les noves tecnologies que impulsi i lideri l'economia del nostre país.
