Si els resultats a les darreres eleccions municipals haguessin suposat que ERC hagués aconseguit el 22,2% del vot, el PSC el 17’8%, CiU i Ciutadans el mateix percentatge, el 13,3%, ICV el 8,9% i, finalment, el PP, el 1,1%, no cal dir, que la sorpresa hagués estat majúscula i que les coses haguessin canviat moltíssim. Unes dades, les que s’acaben de mostrar, que no són ni invenció del cronista ni pretenen marcar els seus gustos o desitjos. La cosa no va per aquí. Que no se’l mal interpreti. És obvi que, a hores d’ara, no s’adiuen amb la realitat política catalana. Els resultats exposats són els que l’empresa de mesurament d’audiències en línia Netsuus, un cop acabada la campanya electoral de les eleccions municipals del 27-M, va fer públics en relació a les visites, efectuades pels internautes, a les pàgines web dels diferents partits polítics catalans que tenen representació parlamentària. Per tant, les dades es podrien entendre com el resultat que les forces polítiques del nostre país van obtenir al ciberespai arran de les eleccions municipals.

Uns resultats, els de la xarxa, que, en algun cas, presenten alguns paral•lelismes amb els que es va produir a les urnes i, en d’altres, hi difereixen moltíssim. Passem-ho a analitzar.

Els tres partits polítics que formen part del que podríem anomenar la centralitat política –CiU, PSC i ERC– i que a les eleccions municipals van tornar a refrendar-ho aconseguint el 25,20%, el 32,23% i l’11,67% dels vots, respectivament, també ho serien amb els resultats aconseguits en relació a la xarxa. Tot i que les posicions, variarien, esdevenint Esquerra el primer, els socialistes segons i els nacionalistes de CiU tercers. La dada curiosa, però, seria l’existència d’un factor 2 que afectaria a les tres principals formacions polítiques catalanes. En el cas del PSC i CiU, dividint per 2 el seu resultat i, en el cas dels republicans, multiplicant-lo per 2. No costa gaire d’imaginar que els republicans estarien molt cofois d’aconseguir aquest resultat, que significaria que independentistes i nacionalistes intercanviarien la seva actual representació.

Pel que fa a ICV, que a les darreres eleccions municipals va obtenir el 9,03% del vot, cal destacar que seria l’únic partit que aconsegueix obtenir uns resultats gairebé idèntics a la xarxa i a les urnes. Els ecosocialistes, amb aquest fet, esdevindrien el partit català que aconseguiria arrossegar el mateix percentatge d’electorat, ja sigui a les urnes o al ciberespai.

Unes dades, les virtuals, que res tenen a veure amb el resultat del PP i de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que, a nivell municipal, representen el 9,88% i el 2,35%, respectivament, del vot al nostre país. En el cas d’aquests dos partits es com si es produís un canvi de paper, car, a la xarxa, és el PP qui esdevé marginal amb l’1’1% mentre que els espanyolistes de Ciutadans escalarien fins a la quarta posició. Unes posicions que, en la realitat, en base als resultats municipals, són les oposades, atès que el partit liderat per en Piqué és la quarta força municipal catalana i els d’Albert Rivera, la darrera, amb una presència molt testimonial arreu del país i que, fins i tot, han estat superats en nombre de regidors per partits que no tenen representació parlamentària com les CUP i la PXC.

Uns resultats que, òbviament, no tenen valor en termes de representació, però si que evoquen quelcom significatiu. I és que, com passa amb la televisió, si a Internet també es realitza un mesurament d’audiències, com s’ha produït en aquest cas, s’accentua, s’afegeixen més proves al fet que remarca la rellevància de la xarxa en l’àmbit de la política i, per extensió, de qualsevol altre camp de la societat. I això no hauria de passar desapercebut per a les forces polítiques. No em refereixo a l’aspecte propagandístic o d’exposició d’idees o projectes, que els partits ja desenvolupen, sinó que la idea seria aprofitar aquesta potent eina per tal que els partits teixissin estratègies conjuntes amb l’objectiu de minimitzar al màxim l’abstenció. Heus ací que, proporcionar al ciutadà la possibilitat que emetés el seu vot a través de la xarxa, podria ajudar a reduir l’abstenció. No seria la panacea, però, de ben segur, que seria aprofitat per una part considerable de la població amb dret a vot. Si més no, caldria valorar-ho, estudiar-ho i provar-ho. Esperem que aquesta opció, oferta a través de les noves tecnologies, aviat es contempli com un nou servei a oferir a la ciutadania.