Ahir la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), conjuntament amb la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i el Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) van presentar un estudi sobre les necessitats professionals TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que pateix el nostre país. La conclusió més significativa d'aquest estudi fou que Catalunya, en aquests moments, té una mancança de professionals que es dediquen a les TIC de l'ordre de 20.000. Aquesta dada reflecteix la realitat actual i mostra les necessitats de contractació de l'empresa catalana envers les TIC, ja siguin en empreses que es dediquen exclusivament a les TIC o bé, a empreses l'activitat principal de les quals no hi té res a veure però que requereixen de professionals d'aquest sector per tal de desenvolupar-la amb normalitat.
Uns professionals TIC que són enginyers en telecomunicació o en informàtica, ja siguin llicenciats o diplomats, però que també inclouen graduats en cicles formatius de grau mitjà i superior. I que, actualment, amb la gran demanda tecnològica existent a Catalunya corroborada en l'estudi es pot indicar que l'atur que pateixen és residual i, per tant, es pot parlar que gaudeixen de plena ocupació. El que suposa que la taxa d'ocupació de titulats d'aquest àmbit universitari se situï quatre punts per damunt de la mitjana de titulats universitaris.
L'estudi situa en 9.412 el nombre d'empreses catalanes del sector de les TIC mentre que xifra en 33.912 les empreses que no són del sector tecnològic però que precisen de professionals de les TIC. Això porta a la conclusió que la suma d'ocupats TIC d'aquestes empreses i, per tant, de Catalunya es troba al voltant de 115.000. Un nombre que representa el 3,7% de la població total ocupada a Catalunya. Val a dir també que aquests treballadors, aproximadament, es reparteixen al 50% entre empreses tecnològiques (desenvolupament de programari, de telecomunicacions, suport i infraestructura tecnològica...) i empreses vinculades a altres sectors com puguin ésser el sanitari, financer, cultural, energètic...
Altres dades destacades són, d'una banda, l'elevada rotació dels professionals d'aquest sector, que fa que les primeres experiències de feina tinguin normalment una curta durada com a conseqüència de les oportunitats de millora que troben els seus professionals i, de l'altra, la gran concentració de treballadors TIC que aplega l'àrea de Barcelona. Diuen els entesos en la matèria que amb una experiència sòlida de sis mesos en una empresa n'hi ha prou per aconseguir una altra feina amb més responsabilitat i un sou més alt, que segurament es trobarà ubicada a Barcelona o la seva àrea metropolitana.
Una mancança de professionals que no és puntual i que, malauradament per a l'esdevenir del país, s'incrementarà en els propers anys, marcant una tendència, degut al decreixement de titulats en aquestes carreres que nodreixen el sector TIC i a l'augment de les necessitats tecnològiques associades a totes les activitats econòmiques del nostre país -quelcom que està succeint en tots els països desenvolupats del planeta.- De moment, les empreses catalanes es defensen d'aquest desajustament a través de diferents mecanismes de contractació que pallien les seves necessitats TIC. És el cas de l'externalització (outsourcing), la modalitat internacional d'aquest (offshoring), la formació de professionals d'altres àmbits en les seves necessitats TIC o la contractació per al desenvolupament d'activitats TIC de professionals d'altres sectors.
Però, no cal ésser una llumenera per veure que aquest model que, de moment, està permetent a l'empresariat català donar resposta a les seves necessitats TIC no és sostenible i que, tard o d'hora, caldrà afrontar la situació per trobar solucions a aquestes necessitats a curt i llarg termini. Les institucions del país, el sector educatiu, així com la societat civil i l'empresa catalana caldria que comencessin a reflexionar davant d'aquesta mancança que pot afectar molt negativament el desenvolupament del país. Encara hi som a temps i no podem perdre el tren de la modernor, el progrés, el benestar i les noves tecnologies.
