El prestigiós lingüista nord-irlandès David Crystal refermava la rellevància, la importància de les noves tecnologies en el futur de la nostra llengua. Unes declaracions que va fer a la conferència que va pronunciar, fa pocs dies, al cap i casal convidat per Linguapax i UnescoCat amb motiu del Dia Europeu de les Llengües. Crystal ho argumentava basant-se en la idea que el futur de la llengua depèn dels joves i, per tant, cal seduir-los, cal que se sentin atrets per aquesta. I és obvi i evident que les noves tecnologies, Internet i els videojocs, pel paper que tenen en les vides dels nostres joves, són uns elements que poden dur a terme aquesta tasca. La de contribuir a què la gent jove del nostre país vegi útil, atractiva, interessant i moderna la llengua catalana.
En contraposició a una visió d’antigalla inútil, de quelcom anacrònic i del passat que, malauradament, alguns sectors de la joventut del nostre país poden tenir, encara avui en dia. Tot i que és una teoria que molts entesos en la matèria ja han anat etzibant, seria recomanable que el govern de la Generalitat extremés totes les mesures que té al seu abast per tal d’assolir aquesta fita: la de la incorporació plena i absoluta de la nostra llengua en el món de les noves tecnologies.
Un camp, el de les noves tecnologies, que és cabdal per a molts àmbits, aspectes o elements que configuren la societat catalana, un dels quals la llengua catalana, la llengua pròpia del país. Un terreny, el de les noves tecnologies que, conjuntament amb els mitjans de comunicació i el model escolar són els tres punts, la pedra angular sobre la qual s’ha de recolzar la normalització del català. Si la feina feta en aquests tres àmbits va en la direcció correcta, el futur i la viabilitat de la nostra llengua estarà garantida.
D’altra banda, una actuació que no estigui a l’alçada de les circumstàncies pot suposar problemes, i greus, per a la llengua pròpia d’aquest país. Ens trobem en una situació molt complexa, on s’està produint una arribada massiva d’immigrants i cal que, com a mínim, les eines que poden proporcionar una normalització de la llengua catalana al Principat s’emprin d’una manera adient, correcta i adequada.
Unes paraules, les del senyor Crystal, que foren pronunciades en un bon context ja que, gairebé en paral.lel, la màxima institució europea lloava el model d’immersió lingüística en català que les escoles catalanes duen a terme a través de la presentació d’un informe elaborat per un grup d’experts en multilingüisme. Un sistema, segons fonts de l’esmentat organisme, que permetia que la mainada, la quitxalla catalana assolís un bon coneixement i domini del català i el castellà, en un entorn de clar predomini del castellà enfront del català.
Unes declaracions que destrossen i deixen en evidència el fer i les actuacions de la caverna mediàtica espanyola i de certs sectors de la societat catalana i espanyola que només tenen per objectiu eliminar del tot la llengua catalana, basant-se en la manipulació, l’engany i la falsa creença que els castellanoparlants estan perseguits al nostre país per motius de llengua. Una mentida de dimensions descomunals. I que asseveracions d’aquest tipus ajudaran a aflebir-la, fent veure a la gent dels diferents pobles de l’Estat que aquest discurs no s’aguanta per enlloc i que de persecució no n’hi ha de cap tipus. En tot cas, és a la inversa, són els catalanoparlants la que la reben o el grup discriminat per raons de llengua.
