El Parlament de Catalunya, amb el suport unànime de totes les forces parlamentàries que hi tenen representació, aprovava el passat 30 de maig la nova llei relativa al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) amb dos punts principals. Un primer consistent en el reconeixement del DOGC com a servei públic, d’accés universal i gratuït per al conjunt de tota la ciutadania
del país. I un segon, relacionat amb l’era digital i el procés d’incorporació de les noves tecnologies a l’administració pública: el de la renovació digital del diari de la Generalitat. Es dotava de caràcter oficial, de plena autenticitat i de validesa jurídica a la versió digital de l’esmentat diari. Una edició en suport digital que, malgrat que va iniciar-se fa més de deu anys, l’any 1996, durant la darrera legislatura de l’expresident Pujol, no disposava d’aquesta validesa en termes jurídics i legals.
Una llei que ha propiciat, entre d’altres, que des de començaments d’aquest mes de juliol, més concretament, des del dia 2, s’hagi eliminat l’edició en paper del DOGC, el mitjà de publicació oficial del conjunt de lleis, normes, resolucions, etcètera del govern de Catalunya i de l’administració de la Generalitat. I que, a part de l’entrada total i absoluta a l’etapa digital del diari, significa un gran estalvi quant a paper. Es calcula en unes 350 tones, la quantitat de paper per any que aquesta nova aposta tecnològica i digital suposarà.
L’avinentesa també ha servit per eixamplar el nombre de serveis i productes relatius al DOGC oferts a la ciutadania. A més a més, de poder ésser consultat de manera gratuïta a Internet, en format HTML i PDF –el que està dotat de plena autenticitat i de validesa jurídica d’acord amb la llei aprovada pel Parlament–, s’ha creat el “DOGC a la carta”. Un nou servei que ofereix al ciutadà/ana la possibilitat de rebre diàriament a la seva bústia un correu electrònic amb la informació del DOGC del dia, en funció de la selecció temàtica efectuada prèviament per ell/a mateix/a, basant-se en la secció del DOGC i en el departament de la Generalitat o organisme emissor del document (Presidència, Cultura i Mitjans de Comunicació, Agència Catalana de l'Aigua, ...). Un servei d’enviament que, pròximament, també permetrà que l’usuari/ària rebi la informació a través d’altres plataformes, com el telèfon mòbil mitjançant l’enviament de missatges SMS. I que s’afegeix al de consulta, cerca o recuperació d’informació que s’hi hagi publicat o al de suplement en llengua catalana del BOE al qual s’hi pot accedir també des de www.gencat.cat.
Una renovació digital que té la seva clau de volta en el mecanisme de firma electrònica, car és l’element que fa possible que la versió electrònica del diari adquireixi els valors d’autenticitat i de validesa jurídica que, fins ara, no posseïa. El que implica que tots els documents que formin part del DOGC digital, introduïts pels diferents departaments del govern i organismes vinculats, hauran d’ésser signats electrònicament emprant els certificats de Catcert. Fet que possibilita que aquells usuaris/àries que així ho desitgin, puguin comprovar la validesa jurídica i l’autenticitat dels diferents documents del DOGC, en format PDF, a partir del programa Adobe Acrobat, sempre i quan tinguin degudament registrat al seu ordinador els certificats Catcert. Un mecanisme, el de la signatura digital, que en posteriors cròniques caldrà que en fem una pinzellada degut a la rellevància que cada cop està agafant, en un món, el digital, que, òbviament, requereix la necessitat de garantir l’autenticitat i la identitat del conjunt d’elements que hi “conviuen”.
En resum i com a conclusió, un projecte que té diferents connotacions positives. Una primera seria que, a nivell europeu, el diari del govern català esdevé un dels pioners en abandonar l’edició en paper amb el que això representa en termes de visibilitat i innovació tecnològica per al país. Una altra conseqüència favorable de l’arribada de l’època digital al DOGC és que significa un pas més, per part de la Generalitat de Catalunya, en el seu objectiu d’incorporar les noves tecnologies de la informació i la comunicació al conjunt de les diferents activitats socials i econòmiques del país i, així, fer-ne arribar la societat del coneixement. Quelcom cabdal per a l’esdevenir i el desenvolupament del país, en termes econòmics, socials i nacionals. I que la Generalitat, com a màxima institució del país, en té una gran responsabilitat com a entitat que pot contribuir, d’una manera més decidida, a afavorir mesures que potenciïn l’accés a les noves tecnologies en igualtat de condicions per al conjunt de la ciutadania del país, en un context global marcat per la tecnologia i la introducció del que podria anomenar-se la “cultura electrònica o digital”.
Carles Toronjo i Manyé
