Aquest pont de la Segona Pasqua m’ha permès, entre d’altres, llegir una sèrie de textos i articles que tenia pendents des de feia un temps. Una de les troballes que he descobert ha estat el projecte que, a l’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya es va proposar tirar endavant relacionat amb el món de les telecomunicacions i la telefonia. Aquell govern català de principis del segle passat va fixar-se com a objectiu que tots els habitants del país tinguessin a l’abast un telèfon públic per tal de poder-lo fer servir quan fos necessari. La idea era dotar a cada municipi de Catalunya d’un telèfon públic que estigués a disposició de tots i cadascun dels ciutadans de la vila. Un indicador clar de la importància que en aquells dies ja es donava a les xarxes de telecomunicacions.
Aquesta importància no ha fet més que incrementar-se fins a l’actualitat. Aleshores i ara, fins i tot amb més força i intensitat, les xarxes de telecomunicacions i les noves tecnologies han estat i són imprescindibles per al creixement, la cohesió i el desenvolupament de qualsevol societat. Són font de futur i progrés i ja en aquells dies els nostres governants ho varen tenir clar. I caldria que els actuals també en tinguessin la mateixa consideració per tal de solucionar tots els problemes que impedeixen l’accés a les noves tecnologies i la societat de la informació a part de la població del nostre país, avui dia, i, d’altra banda, de potenciar-les tant com sigui possible per tal que puguin esdevenir el nou motor de l’economia catalana per al segle XXI. Una dada i un àmbit cabdals per al futur del país, com des d’aquesta columna s’ha anat comentant per activa i per passiva.
El proper dijous 15 de maig se celebrarà al Parlament de Catalunya un acte per commemorar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació. Una jornada que, sota el títol de “Infraestructures i continguts: una oportunitat per a Catalunya. Cal un pacte nacional per estar al capdavant”, permetrà que diferents professionals d’aquest àmbit digui’n la seva sobre la situació d’aquest camp en el nostre país i les perspectives de futur que se’n poden derivar atès l’estat de la qüestió. Tornarà a ésser una bona oportunitat per conscienciar a la classe política, però també a la resta d’actors implicats en la qüestió amb la finalitat que se n’adonin, puguin reflexionar i, conjuntament, puguin arribar a un consens que permeti engegar iniciatives i projectes que facin possible que el nostre país pugui estar al capdavant d’aquest camp. Serà una nova oportunitat en un marc excepcional que caldria no desaprofitar.
