La mainada ja es troba de vacances. Les classes i el curs escolar ja fa algunes setmanes que van acabar i els escolars ja frueixen de l'estiu. Ara toca, per a la gran majoria de nens i nenes del país, passar-s'ho bé, divertir-se i agafar prou energia per poder afrontar un nou curs i uns nous reptes i exigències que començaran a partir del proper mes de setembre. Però, a banda d'aquest fet, l'actualitat del món educatiu i, de retruc, de l'agenda política continua estant marcada per la tercera hora de castellà i la seva aplicació al sistema educatiu del Principat.
Un increment polèmic, fixat per uns polítics, que actuen, de manera clara i evident, sense coneixement de causa o amb mala fe en aquest tema en comptes d'esmerçar esforços en d'altres que si que els requeririen. I és que a Catalunya tothom sap perfectament que no hi ha cap problema amb el castellà. Tota la quitxalla l'entén, el parla, el sap llegir i el sap escriure. Una afirmació que, malauradament, no es pot dir del català, la llengua pròpia de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans. Per tant, -i és d'una evidència superlativa- que actuacions d'aquesta mena porten només com a objectiu deteriorar encara més la situació de la llengua catalana. Que quedi clar i català.
Dit això, sembla increïble que el debat i les actuacions no es trobin al voltant d'altres temes, millor dit, de necessitats. En ple segle XXI i amb les potencialitats que ofereixen les noves tecnologies, com és possible que no s'abordi la introducció de les TIC en el sistema educatiu en comptes de terceres hores que no tenen ni cap ni peus. No em refereixo a ensenyar com usar-les sinó que s'emprin com a nou mètode d'ensenyament.
Unes TIC que haurien de suposar una nova manera d'impartir les classes, un nou mètode d'ensenyar i de transmetre coneixements als estudiants. Com és possible que encara continuem impartint classes i treballant de la mateixa manera que ho feien els mestres grecs i romans. I, a més, tenint en compte que els nostres infants estan molt avesats a l'ús de la tecnologia, d'Internet i de la xarxa. Amb tot el potencial que això significa. Per tant, per què no s'aprofita aquesta habilitat de les noves generacions en comptes de continuar, per part dels professors, amb el sistema de classes magistrals? Per què no, per exemple, es demana als alumnes que cerquin a la xarxa els continguts de les matèries, evidentment sota unes pautes i uns guions que haurien d'esser fixats, i els presentin a la resta els resultats? Per què no s'apunta en aquesta direcció i s'estudia com fer el canvi? Això és el que s'hauria d'estar abordant. Les novetats educatives haurien d'anar en aquesta direcció, s'haurien de moure sota aquests paràmetres i no, per exemple, frivolitzant amb altres qüestions com la tercera hora.
