Les darreres dades aparegudes, relatives al nombre de reclamacions presentades pels afectats per l’important apagada elèctrica que va patir la capital catalana i que va començar el passat 23 de juliol demostren que, a hores d’ara, són molt pocs els barcelonins i les barcelonines que, havent-la patit, hagin tramitat la seva queixa o reclamació. Per tant, la crida és lògica: cal que la població afectada faci efectiva la seva reclamació pertinent. Tot i això, hi ha una altra dada força interessant des de l’òptica tecnològica que és la que ens ocupa en aquesta secció. Del total de reclamacions presentades, el 80% es corresponen amb queixes que han estat cursades a través d’Internet i, més concretament, des de la pàgina web que l’Agència Catalana de Consum té a disposició dels habitants d’aquest país. Quelcom significatiu que denota la major implantació que la xarxa informàtica està adquirint en el dia a dia, en la quotidianitat del conjunt de la població. Internet funciona i, òbviament, anirà a més.

Però el cronista volia aprofitar aquesta crònica per posar sobre la taula un altre tema que aquest estiu està prenent cada cop més volada. En un context com el que tenim, on l’estat de les infraestructures està col•locant el país en un abisme, s’albira un nou malestar per al conjunt de la ciutadania si no es posa remei. Estem en un moment on el que és inusual és el dia en què a les rodalies de Renfe o l’aeroport de Barcelona no es produeixi cap mena d’incidència. O dit d’una altra manera, la situació caòtica que viuen aquestes infraestructures més que esvair-se, sembla que s’encomani a d’altres. És el cas de les últimes cues quilomètriques que s’han vist en destacades artèries de comunicació d’aquest país, com va ésser la produïda a l’autopista AP-7 i que va conduir a l’aixecada de les tanques dels peatges o la fallida en el subministrament elèctric que es va produir al cap i casal el passat mes de juliol, com s’ha comentat anteriorment. Fets que provoquen que el país es trobi immers en un atzucac pel que fa a tots aquests serveis bàsics que se li haurien d’oferir, d’una manera òptima, a la seva ciutadania.

Tenint en compte les coordenades en les quals el país es mou, aquest estiu s’ha agreujat un altre problema existent en el nostre territori: el de la cobertura de la telefonia mòbil. En determinades zones del país i, especialment, en les zones turístiques de la Costa Brava i la Costa Daurada el servei de telefonia mòbil ha empitjorat molt notablement. Em refereixo a què en localitats com Calafell, Torredembarra, Cubelles o l’Escala, en alguns moments del dia és impossible realitzar una trucada des d’un terminal mòbil. És com si la cobertura disponible per a les comunicacions de telefonia mòbil desapareixés i la xarxa es col•lapsés, es saturés completament. Això, està significant que en aquests indrets sigui complicat poder efectuar trucades des d’aparells mòbils, en determinades hores del dia. És una situació que accentua els problemes relatius a la cobertura mòbil que aquestes àrees tenen, sovint per presentar una orografia abrupte, condicions climàtiques poc favorables, etcètera. Experts en la matèria, però, argumenten que la situació és producte, per una banda, per la manca d’antenes de telefonia mòbil suficients que puguin donar resposta a les demandes telefòniques reals que existeixen i per l’altra, a l’increment de població –i per tant, de la demanda d’utilització del mòbil– que aquests municipis experimenten a l’època estival. A més, cal considerar l’ús de la tecnologia GPRS –la mateixa que s’usa per a la transferència de dades mitjançant telèfons mòbils– que en fan els ordinadors portàtils per connectar-se a Internet, fet que contribueix a saturar les capacitats de la xarxa conjuntament amb l’augment de prestacions que els telèfons mòbils ofereixen (connexió a Internet, GPS, ...) que també provoquen l’ús de la mateixa xarxa d’antenes per a la transmissió i recepció de dades.

Ara bé, dit això, caldria que tant les diferents companyies de telefonia mòbil implicades com l’administració comencessin a posar fil a l’agulla per tal de resoldre aquest tema, que és evident que s’agreuja a l’estiu, però que no desapareix quan l’estiu s’acaba. No seria convenient que la bola s’anés fent grossa i provoqués un nou maldecap important per al país, a l’estil dels que tots sabem. De maldecaps, esclar, ja en tenim suficients!