La importància de la sanitat en els nostres dies i en la nostra societat és una obvietat que no paga la pena perdre-hi gaire temps per argumentar-la. Tot allò relacionat amb aquest àmbit és d’una prioritat absoluta i la sensibilitat en totes aquestes qüestions, per part del conjunt de la societat, és elevadíssima. En aquest àmbit de la salut, de la sanitat… com en d’altres, la potencialitat que ofereix la tecnologia és fora de dubte. Però també, les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) hi tenen molt a dir i poden proporcionar millores en aquest aspecte tan i tan rellevant quant a la qualitat de vida i benestar de la ciutadania, degut a la transformació que està experimentant la sanitat del país com a conseqüència de l’envelliment de la població, la immigració o el dèficit de personal. Entraríem en el que és l’aplicació de les TIC a la salut, altrament anomenada salut-e.
Ara fa unes setmanes, els mitjans de comunicació es feien ressò dels primers passos d’implantació de la signatura digital a la recepta mèdica en alguns centres d’atenció primària del país. Una solució tecnològica que es basa en introduir un codi digital de xifres i lletres en el lloc on es col·loca el segell tradicional a la recepta impresa que el metge li dóna al pacient, si s’escau, en una consulta. Amb els avantatges que implica atès que s’agilitzaria, s’aniria més de pressa pel que fa als tràmits burocràtics i es facilitaria la tasca del metge. També és un primera etapa en l’horitzó de desenvolupar el que seria la recepta electrònica. Aquesta anomenada recepta-e significaria que el pacient podria anar a qualsevol farmàcia del país a recollir els seus medicaments, sense necessitat de portar res tangible –ni cap paper, ni cap volant...- ja que el metge, a través de les noves tecnologies, hauria informat a totes les farmàcies dels medicaments requerits per aquell pacient en qüestió i el farmacèutic, per tant, els hi podria proporcionar sense cap complicació. Amb la facilitat intrínseca que això comportaria per al pacient perquè, entre d’altres, ja mai més podria perdre una recepta. D’altra banda, i també s’ha de dir, es produiria un estalvi força considerable en termes de paper.
Un projecte que hauria d’estar complementat, entre d’altres, per l’expedient mèdic electrònic o per l’aprofitament de les noves tecnologies per enviar radiografies o altres proves mèdiques als especialistes, evitant que siguin els pacients qui ho facin i s’hagin de desplaçar. Respecte a l’expedient-e, cadascun dels ciutadans l’hauria de tenir totalment digitalitzat i, a més, aquest hauria d’ésser consultable, només a partir de la facilitació de les dades identificatives del ciutadà o la ciutadana com la targeta sanitària o el document d’identitat, des de qualsevol centre d’atenció primària, hospital o clínica del país. Sense voler entrar en el que, en un futur, hauria d’ésser l’atenció remota dels pacients. Quelcom que alguns experts ja vaticinen que seria possible en bona part de les consultes que es fan en els centres mèdics a dia d’avui i que, en cap cas, hauria de suposar menys qualitat, eficàcia...
Solucions tecnològiques, les que s’acaben d’esmentar, que donarien facilitats al dia a dia de la nostra ciutadania i que, per tant, suposarien l’increment de la qualitat de vida i el benestar de totes les persones d’aquest país pel que fa a un àmbit tan cabdal com el sanitari. Les noves tecnologies ho ofereixen, només cal apostar-hi i començar-hi a treballar amb contundència i fermesa.
