A les beceroles de la implantació en la societat de la telefonia mòbil, hi van haver força veus crítiques respecte al servei, el valor afegit que proporcionarien els missatges SMS que es podien enviar des dels aparells de telefonia mòbil. Mica en mica, però, es va anar veient que, tot i les limitacions, era un nou mecanisme de comunicació que podia ésser vàlid en determinades circumstàncies. Avui en dia, el dubte sobre la utilitat dels SMS s’ha esvaït del tot.
L’ús que en fa la ciutadania i, en especial, la població més jove ha provocat, per una banda, que aquest servei de la telefonia mòbil s’hagi consolidat i, per l’altra, ha fet callar les veus que en el seu dia van posar en qüestió la seva utilitat. I la cosa no s’ha acabat aquí. Aquesta utilització dels missatges curts de text està anant a més i, a hores d’ara, ja és l’administració i altres entitats o associacions qui estan explotant aquest camp com a nova via de comunicació amb els seus administrats o associats. Un indici d’aquest fet són les dades que, darrerament, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) i el consorci municipalista Localret facilitaven, relatives a aquesta eina comunicativa i de relació. Anunciaven que, en l’actualitat, més de 80 ajuntaments del Principat utilitzen els SMS com a mecanisme per comunicar-se amb la ciutadania.
Els serveis oferts a la ciutadania a través dels missatges de text curt, a dia d’avui, es caracteritzen per ésser de tipus informatiu. Notícies de caire municipalista com terminis de pagament d’impostos, anuncis de temes culturals i esportius, el temps, ... sempre referits al context del poble o ciutat en qüestió, són la mena de serveis més proporcionats per les administracions locals. El que significa que s’hagi originat una nova finestra de comunicació entre els ciutadans/anes i els ajuntaments. Un tipus de servei al qual s’hi han apuntat des d’altres sectors. És el cas del sector educatiu, on algunes escoles estan proporcionant als pares dels seus alumnes un servei per via de SMS a partir del qual se’ls hi notifica si el seu fill ha faltat a classe. O el d’algunes entitats esportives, com el Futbol Club Barcelona, que també estan fent ús d’un servei d’aquest estil, el d’alertes al mòbil, per a la seva massa social per tal de fer-li arribar notícies rellevants del seu entorn.
En la línia dels SMS s’hi trobarien també els canals de televisió que emeten emprant TDT. La nova tècnica de difusió del senyal audiovisual també permet l’enviament de dades, cosa que ha generat l’aparició dels serveis o aplicacions interactives que algunes cadenes digitals ja utilitzen. Uns serveis que, principalment, fan possible als televidents la consulta d’informació (programació, el temps, el trànsit, notícies, dades i estadístiques sobre un partit de futbol, …), adaptada a les possibilitats més favorables que aquest mitjà ofereix. I que en un futur, es preveu que vagin dirigits cap a facilitar la gestió i els diferents tràmits que hagi de dur a terme qualsevol ciutadà/ana, com en l’actualitat ja es pot realitzar a través d’Internet. Tota aquesta nova proposta d’aplicacions interactives quedaria enquadrada en l’anomenada t-administració. Una analogia d’un concepte molt més extès com és el de l’administració electrònica o e-administració.
Les sol•licituds de certificats d’empadronament, de permisos d’obres, l’enviament de queixes, consulta, la demanda de retirada d’andròmines, entre d’altres, són els tràmits, que sota el paraigües de la e-administració, més usa la gent dels diferents municipis del país. Una gamma de tràmits administratius, oferts pels poders públics, que s’anirà eixamplant en un futur amb la introducció en el món virtual de la identificació electrònica o el document d’identitat digital. I que a hores d’ara, els ajuntaments de Girona i Barcelona lideren quant a amplitud del seu catàleg de serveis administratius en línia que ofereixen als seus administrats/des. Uns serveis a la xarxa que, cal esmentar, van més enllà de l’administració. La banca virtual, la compra a través de la xarxa i la demanda de cita prèvia al metge en són una prova ben palpable.
Unes noves plataformes que significaran que les gestions presencials que haurà de dur a terme la ciutadania es minimitzaran al màxim. Amb el considerable guany que, en termes de comoditat, tranquil•litat i facilitat d’ús, la ciutadania experimentarà, a mesura que aquestes noves finestres de comunicació entre la gent i l’administració es vagin consolidant i el consegüent reguitzell de tràmits puguin ésser duts a terme, per part dels ciutadans/anes, des de la seva pròpia llar. I que incrementarà el benestar de la gent i, per tant, reforçarà la cohesió de la nostra societat. Un dels eixos en què se sustenta qualsevol societat d’un país modern, com és el cas nostre.
