Som en un moment en què diversos estudis assenyalen que la tendència relativa al consum audiovisual va encaminada cap a la tria, per part dels teleespectadors, no només del programa que volen veure sinó que també de quan el volen mirar. I en aquests termes, la força que agafa la televisió per Internet és enorme. Aquesta tecnologia permet, sense limitacions, que sigui l’espectador qui esculli en quin instant del dia vol veure un espai o programa televisiu determinat. De fet, actualment, aquest comportament comença a ésser cada cop més palpable amb l’ús que els internautes fan del YouTube, el servidor de vídeos o continguts audiovisuals més potent que existeix a la xarxa informàtica. Un fenomen que no està passant desapercebut a diferents mitjans de comunicació. Entre ells, Televisió de Catalunya. La televisió pública d’aquest país, pionera en la utilització de les novetats tecnològiques relacionades amb les emissions televisives a nivell nacional i estatal, torna a reforçar la seva aposta per Internet en aquest sentit, en dos vessants: fent un salt endavant pel que fa al servei de vídeo per Internet “3alacarta” i portant a la xarxa informàtica el famós programa d’humor en clau política “Polònia”.

El servei “3alacarta” incrementa el nombre de continguts audiovisuals disponibles per als visitants de la web de TVC, destinada a oferir vídeos de les seves sèries i programes de producció pròpia, que, durant una setmana, seran posats a l’abast dels internautes de manera gratuïta. Juntament amb l’augment de programes, el servei ofereix a l’espectador més qualitat a l’hora de visualitzar els esmentats programes. Tres tipus de qualitat: 500kps, 190kbps i 90kbps són les proporcionades d’acord amb la millora de les connexions dels usuaris a la xarxa. On la qualitat alta, esdevé aquella que possibilita que l’internauta vegi un espai amb unes imatges a la pantalla de l’ordinador equivalents a les que observaria si estigués veient el mateix programa en un aparell de televisió. D’altra banda, quan un espai ja no estigui disponible gratuïtament, sempre es podrà consultar a l’arxiu històric del “3alacarta”. A hores d’ara, l’esmentat arxiu històric consta de més de 45.000 píndoles audiovisuals. Un total que, setmanalment, s’incrementa amb 500 nous vídeos, llestos per ésser visualitzats. Per accedir-hi, només cal ésser subscriptor del servei o bé enviar un missatge SMS.

L’aposta per la xarxa també té incidència en el que, a hores d’ara, és el programa de producció pròpia amb més audiència de l’emissora: “Polònia”. Amb un índex mig de quota de pantalla que supera el 25% i una mitjana de teleespectadors que voreja els 800.000, l’exitós espai de sàtira política acaba d’entrar al ciberespai amb un web propi, tot i els nombrosos gags que es poden trobar al YouTube. En aquest es pot trobar, de manera gratuïta, una selecció dels esquetxos més vistos del programa i de la darrera edició de l’espai. També es poden llegir els comentaris o les opinions escrites en un bloc per cadascun dels personatges que intervenen a “Polònia”. Altres apartats del web són el “Qui és qui”, que proporciona una correspondència entre els actors i els personatges que representen, i els diferents jocs que s’han posat a l’abast de tot aquell que visita la pàgina web. Aprofitant una càmera web instal•lada al plató, l’apartat “Càmera espia” permetrà als internautes, que així ho desitgin, veure com es grava el programa. Mitjançant la telefonia mòbil, aquells que estiguin interessats en veure en primícia algun gag abans de l’emissió del programa o descarregar-se alguna de les frases més característiques dels diversos personatges del “Polònia”, ho podran fer, respectivament, a través de l’opció “Pologags” o “Polotons” del web.

Dues propostes que, sens dubte, van dirigides a la fidelització del televident a un canal i a una forma de fer televisió en base a oferir-li valor afegit en termes de proporcionar-li el programa que vulgui veure, en el moment que ell triï per mirar-se’l. Una manera de consumir “televisió” que serà la forma en la qual els teleespectadors la vegin en el futur, però que, actualment, ja comença a ésser una realitat. I que el conjunt de cadenes de televisió hauran d’anar tenint present, si volen tenir un espai propi en relació a audiències i públic.

 L’estratègia de mirada llarga que està desenvolupant la televisió pública d’aquest país en aquest aspecte tan cabdal, fa que, per una banda, refermi la seva posició quant a innovadora i pionera en l’ús tecnològic referent a la televisió. I, per l’altra, fa possible que un cert gruix de públic, a priori no molt avesat a TVC, s’interessi pels seus continguts. Fet molt rellevant, pel que suposa que la televisió pública de Catalunya entri en moltes més llars i pugui esdevenir la televisió de referència de l’àmplia majoria d’habitants d’aquesta nació.